AUTOPSIA A L ESQUERRA EUROPEA: DE BLAIR A ZAPATERO

Les claus per entendre les successives derrotes dels governs d’esquerra a Europa

Ningú no sap ben bé qui n’ha estat l’assassí, però l’esquerra europea l’han trobat morta. Precisament quan ella mateixa s’havia autodiagnosticat un molt bon estat de salut després de la crisi financera de 2008. La derrota electoral del laborisme de Gordon Brown i l’arraconament dels socialdemòcrates alemanys després de la victòria definitiva d’Angela Merkel el setembre de l’any passat, han posat al descobert que no hi ha cap gran potència europea en mans de l’esquerra. I els únics socialistes en el govern són a Grècia, Portugal i Espanya; tots tres, països amb una economia intervinguda de fet i unes polítiques socials que cada dia que passa tenen menys de socialdemòcrates. En els últims mesos, doncs, hem viscut la segona mort de l’esquerra a Europa. La primera va ser propiciada per la caiguda del Mur de Berlín l’any 1989. L’esquerra comunista va acabar en fracàs.

Ara -després d’algunes experiències que semblaven reeixides a l’Europa de Tony Blair, Lionel Jospin, Gerhard Schroeder o Romano Prodi- hem descobert que ha quedat ben poc d’aquell gir a l’esquerra que va viure el vell continent fa tan sols una dècada. El cas del New Labour britànic -el més sostingut en el temps- serveix per il·lustrar la caiguda d’una manera socialdemòcrata de fer front als reptes de la globalització.

Toni Cruanyes

Cap de la Secció d’Internacional de TV3, excorresponsal a Londres a la Gran Bretanya i durant cinc anys, redactor de la BBC a Londres. De la seva experiència a Londres va sortir el llibreEl llarg adéu a Pinochet, on explica la detenció i posterior alliberament del dictador xilè en territori britànic. L’any 2004 va treballar a la ràdio de Nacions Unides, a Nova York. Des d’allà va continuar col·laborant amb mitjans de comunicació catalans. Fins que a finals d’aquell any es va incorporar definitivament a la redacció de TV3.

A Televisió de Catalunya ha desenvolupat tasques de presentador al canal de notícies 3/24. Com a redactor de la Secció d’Internacional ha enviat cròniques des de Washington, Cuba, Argentina i el Líban. Durant dues temporades va ser el responsable de la informació internacional del programaLa Nit al Dia, de Mònica Terribas, fins que el novembre de 2007 va passar a ser el director adjunt de l’Avui. Un any després, va esdevenir director en funcions del diari en substitució de Xavier Bosch fins que, al juliol de 2009, va abandonar el diari en ser nomenat cap d’Internacional de Televisió de Catalunya.

Participa habitualment en les tertúlies d’Els Matinsde TV3, amb Josep Cuní, i de diversos programes de Catalunya Ràdio comL’Oracle, de Xavier Graset, iEl Matí, de Manel Fuentes.

Ressenya a lAvui

Entrevista a elsingulardigital.cat

Les claus per entendre les successives derrotes dels governs d’esquerra a Europa

Ningú no sap ben bé qui n’ha estat l’assassí, però l’esquerra europea l’han trobat morta. Precisament quan ella mateixa s’havia autodiagnosticat un molt bon estat de salut després de la crisi financera de 2008. La derrota electoral del laborisme de Gordon Brown i l’arraconament dels socialdemòcrates alemanys després de la victòria definitiva d’Angela Merkel el setembre de l’any passat, han posat al descobert que no hi ha cap gran potència europea en mans de l’esquerra. I els únics socialistes en el govern són a Grècia, Portugal i Espanya; tots tres, països amb una economia intervinguda de fet i unes polítiques socials que cada dia que passa tenen menys de socialdemòcrates. En els últims mesos, doncs, hem viscut la segona mort de l’esquerra a Europa. La primera va ser propiciada per la caiguda del Mur de Berlín l’any 1989. L’esquerra comunista va acabar en fracàs.

Ara -després d’algunes experiències que semblaven reeixides a l’Europa de Tony Blair, Lionel Jospin, Gerhard Schroeder o Romano Prodi- hem descobert que ha quedat ben poc d’aquell gir a l’esquerra que va viure el vell continent fa tan sols una dècada. El cas del New Labour britànic -el més sostingut en el temps- serveix per il·lustrar la caiguda d’una manera socialdemòcrata de fer front als reptes de la globalització.

Toni Cruanyes

Cap de la Secció d’Internacional de TV3, excorresponsal a Londres a la Gran Bretanya i durant cinc anys, redactor de la BBC a Londres. De la seva experiència a Londres va sortir el llibreEl llarg adéu a Pinochet, on explica la detenció i posterior alliberament del dictador xilè en territori britànic. L’any 2004 va treballar a la ràdio de Nacions Unides, a Nova York. Des d’allà va continuar col·laborant amb mitjans de comunicació catalans. Fins que a finals d’aquell any es va incorporar definitivament a la redacció de TV3.

A Televisió de Catalunya ha desenvolupat tasques de presentador al canal de notícies 3/24. Com a redactor de la Secció d’Internacional ha enviat cròniques des de Washington, Cuba, Argentina i el Líban. Durant dues temporades va ser el responsable de la informació internacional del programaLa Nit al Dia, de Mònica Terribas, fins que el novembre de 2007 va passar a ser el director adjunt de l’Avui. Un any després, va esdevenir director en funcions del diari en substitució de Xavier Bosch fins que, al juliol de 2009, va abandonar el diari en ser nomenat cap d’Internacional de Televisió de Catalunya.

Participa habitualment en les tertúlies d’Els Matinsde TV3, amb Josep Cuní, i de diversos programes de Catalunya Ràdio comL’Oracle, de Xavier Graset, iEl Matí, de Manel Fuentes.

Ressenya a lAvui

Entrevista a elsingulardigital.cat