La mort de la Victoria en un psiquiàtric de prop d'on viu la Marta l'obliga a destapar compartiments interiors tancats i a deixar sortir vells fantasmes. No l'havia tornat a veure des d'aquell estiu en que ella no tenia el coratge suficient per menjar-se el món. Durant uns mesos la Marta va coneixer el que era estimar i ser estimada. Despres, tot es va torçar i va fugir sense mirar enrere, deixant dubtes sense resoldre, frustracions i sentiments confosos fets de rancor i desencís que ara, despres de tant de temps, encara li fan mal. En un retorn al passat, la Marta es replantejarà la seva vida mentre descobreix tot allo que va marcar-li la joventut a París, amb la dansa lliure com a teló de fons i sota la mirada enigmàtica d'una dona d'un quadre.