Custodiar la Terra

Vaig començar a llegir aquest llibre amb el cap... i el vaig acabar amb el cor, perquè és amb el cor que ha estat escrit i és així com ens acaba arribant. Afrontar la realitat planetària a la que ens enfrontem sense dramatismes apocalíptics, però amb anàlisis profundes que van des de les exposicions tècniques imprescindibles –però exposades de manera completament comprensible per a qualsevol persona, sigui entesa en la matèria o no– fins a qüestionar les actituds personals des d’una ètica global no és una tasca fàcil. El què i el per què d’haver arribat fins al límit en el que ens trobem queda exposat amb claredat. Però els autors ens deixen davant la nostra pròpia consciència perquè actuem segons un «com» que ens permeti aconseguir un món millor per a tothom: el planeta i tots els éssers que hi habitem.
Al revés de com acostumen a passar aquestes coses, l’Eduard Furró ha escrit el llibre sota la tutela de la seva filla Maria del Mar, conscient que el futur és de les persones que ens vénen darrere, i que la manera en què s’ha d’exposar «la custòdia de la Terra» és usant un llenguatge planer i comprensible.
I és per tot això que aquest és un llibre que hauria d’estar a les motxilles (o els iPads) de tots els estudiants de tots els nivells i de totes les disciplines, i també a les tauletes de nit de totes aquelles persones que creiem –erròniament– que ja no ens cal estudiar més.
Maria Crehuet

Vaig començar a llegir aquest llibre amb el cap... i el vaig acabar amb el cor, perquè és amb el cor que ha estat escrit i és així com ens acaba arribant. Afrontar la realitat planetària a la que ens enfrontem sense dramatismes apocalíptics, però amb anàlisis profundes que van des de les exposicions tècniques imprescindibles –però exposades de manera completament comprensible per a qualsevol persona, sigui entesa en la matèria o no– fins a qüestionar les actituds personals des d’una ètica global no és una tasca fàcil. El què i el per què d’haver arribat fins al límit en el que ens trobem queda exposat amb claredat. Però els autors ens deixen davant la nostra pròpia consciència perquè actuem segons un «com» que ens permeti aconseguir un món millor per a tothom: el planeta i tots els éssers que hi habitem.
Al revés de com acostumen a passar aquestes coses, l’Eduard Furró ha escrit el llibre sota la tutela de la seva filla Maria del Mar, conscient que el futur és de les persones que ens vénen darrere, i que la manera en què s’ha d’exposar «la custòdia de la Terra» és usant un llenguatge planer i comprensible.
I és per tot això que aquest és un llibre que hauria d’estar a les motxilles (o els iPads) de tots els estudiants de tots els nivells i de totes les disciplines, i també a les tauletes de nit de totes aquelles persones que creiem –erròniament– que ja no ens cal estudiar més.
Maria Crehuet