DE LO MARAVILLOSO Y LO REAL

Joan Perucho (Barcelona, 1920 - 2003). Fou redactor d'Ariel i crític d'art i col·laborador de diversos diaris i revistes. En poesia publicà Sota la sang (1947), Aurora per vosaltres (1951), El mèdium (1954), El país de les meravelles (1956). Posteriorment, influït pel surrealisme i per la plàstica de Tàpies i de Ponç, amb connotacions simbolistes, evolucionà cap a una poesia més nua i esquemàtica: Quadern d'Albinyana (Quaderns Crema, 1983) i Itineraris d'Orient (1986), Cendres&diamants (1991), i Les fronteres de l'espai i del temps (2001) . En les seves novel·les combinà elements literaris i històrics: Llibre de cavalleries (1957), Les històries naturals (1960), Les aventures del cavaller Kosmas (1981), premi Ramon Llull 1981 i premi Joan Crexells 1982, Discurs de l'Aquitània i altres refinades perversitats (Quaderns Crema, 1982), Pamela (1983), La guerra de la Cotxinxina (1986), Els emperadors d'Abissínia (1989), Els jardins botànics (1996), La mirada d'Antinea (1998) i Els morts (2000). El mateix to fantàstic tenen les narracions Roses, diables i somriures (1965), Historietes apòcrifes (1974), Els balnearis (1976), Botànica oculta (1980) i Museu d'ombres (1981), Nani i els itineraris de la zoologia fantàstica (2000) i Carmina o la gnosi Angèlica (2001). També publicà obres en castellà, l'estudi Joan Miró i Catalunya (1970), reculls d'articles i assaigs com Les delícies de l'oci (1984), Teoria de Catalunya (1985), Una semàntica visual (1986), Els fantasmes de la calaixera (1991), La meva visió del món (1998), Els secrets de Circe (1998), La porta de la identitat (1999), Gastronomia i cultura (1999), i les memòries Els jardins de la malenconia (1992). Pòstumament foren publicats Fulls de les fronteres. Entre Gandesa i Alcanyís (2004).