Aquest llibre, construït com una investigació detectivesca al voltant de lautoria del Tirant lo Blanc, obre un nou terreny de debat sobre un dels aspectesmés controvertits de la literatura catalana medieval. Partint de la hipòtesi prèvia duna intervenció de Joan Roís de Corella sobre un manuscrit perdut de Joanot Martorell, litinerari de la recerca acaba per atribuir al primer, el literat més important de la València de la segona meitat del segle XV, lautoria completa de la novella. Martorell, el vell cavaller desitjós de relatar aventures, hauria estat linformador dun jove escriptor, Corella, que redactaria lobra sota la protecció i el mecenatge de Martí Joan de Galba. Aquesta tesi deriva, així, duna relectura de les dades històriques i dels estudis filològics disponibles i, sobretot, de laplicació rigorosa del mètode paremiològic i fraseològic. Daquesta manera, es pot oferir una visió sistemàtica de les nombroses concordances textuals entre el Tirant i lobra coneguda de Corella, una evidència que, segons argumenta lautor de lestudi, sexplica admetent que aquest eclesiàstic i poeta seria també el novel·lista més destacat dels nostres clàssics. En qualsevol cas, malgrat les diferents opinions que pot suscitar aquesta innovadora tesi, no hi ha dubte que obliga a repensar el problema de lautoria del Tirant des duna perspectiva més oberta.
Este libro, construido como una investigación detectivesca sobre de la autoría del Tirant lo Blanc, abre un nuevo terreno de debate sobre uno de los aspectos más controvertidos de la literatura catalana medieval. Partiendo de la hipótesis previa de una intervención de Joan Roís de Corella sobre un manuscrito perdido de Joanot Martorell, el itinerario de la búsqueda acaba por atribuir al primero, el literato más importante de la Valencia de la segunda mitad del siglo XV, la autoría completa de la novela. Martorell, el viejo caballero deseoso de relatar aventuras, habría sido el informador de un joven escritor, Corella, que redactaría la obra bajo la protección y el mecenazgo de Martí Joan de Galba. Ésta tesis deriva, así, de una relectura de los datos históricos y de los estudios filológicos disponibles y, sobretodo, de la aplicación rigurosa del método paremiológico y fraseológico. De esta manera, se puede ofrecer una visión sistemática de las numerosas concordancias textuales entre el Tirant y la obra conocida de Corella, una evidencia que, tal como argumenta el autor del estudio, se explica admitiendo que este eclesiástico y poeta sería también el novelista más destacado de nuestros clásicos. En cualquier caso, a pesar de las diferentes opiniones que puede suscitar ésta innovadora tesis, no cabe duda de que obliga a repensar el problema de la autoría del Tirant desde una perspectiva más abierta.