DEL PARAISO ULTRAMARINO AL INFIERNO COLONIAL

Aquesta història sobre la primerenca colonització de Virgínia (segles XVI-XVII) descriu l'evolució d'aquests territoris des de la seua concepció com un nou paradís ultramarí i relaciona les expectatives imperials i la dinàmica històrica del primer assentament anglès a l'espai nord-americà, fins que aquest es transforma en un infern colonial a causa de la resistència dels nadius. S'hi analitzen la importància de la literatura de viatges com a motor de l'expansió ultramarina anglesa, la construcció de representacions (textuals i visuals) sobre l'alteritat indígena i l'impacte cultural de l'experiència americana a la metròpoli, especialment per la formulació de desenvolupaments intel·lectuals i literaris d'abast universal. Així mateix, l'èmfasi en la dimensió del conflicte interètnic revela una trama de debilitat, frustració, autoritarisme i violència colonial, que es va projectar descarnadament contra els indígenes -tal com evidencia la història de Pocahontas- i també contra els colons comuns, que van veure ofegats els seus somnis d'emancipació al Nou Món.