Sinopsis de DICCIONARI DE PSEUDONIMS USATS A CATALUNYA I A L'EMIGRACIO
En aquest diccionari hem aplegat pseudònims en el sentit ampli de la paraula. El lector hi trobarà tant els pseudònims clàssics d’escriptors o periodistes com firmes d’historietistes, de dibuixants de còmic i de pintors poc coneguts i també noms artístics de cantants, mags, humoristes, actors, directors i productors de cinema, teatre o televisió, alhora que alguns personatges de la faràndula o de l’anomenat món freak de l’espectacle. Fins i tot hi ha algun alter ego o àlies de personatges radiofònics i televisius que s’han fet tan populars que la gent només els identifica amb aquest fals nom. Tot amb tot, ben segur que hi falten altres pseudònims o que alguna fitxa és incompleta o, fins i tot, equivocada. Ens plaurà que els lectors ens ajudin a completar una obra d’una matèria inabastable, que ha pogut aplegar 7.500 pseudònims usats a Catalunya i a l’emigració.
Ficha técnica
Editorial: Pagès Editors, S.L.
ISBN: 9788499753089
Idioma: Catalán
Número de páginas: 600
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 29/01/2013
Año de edición: 2013
Plaza de edición: España
Colección:
Monografies
Monografies
Número: 40
Alto: 2.1 cm
Ancho: 1.4 cm
Grueso: 3.2 cm
Peso: 722.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Josep Poca Gaya y Albert Manent Segimon
Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, 1930), escriptor destacat en el camp de la poesia, l'assaig i la història. Dins la seva extensa bibliografia destaquen biografies cabdals com: Carles Riba (1963), Josep Carner i el Noucentisme (1969. Premi de la Crítica Serra d'Or), Jaume Bofill i Mates i Guerau de Liost (1972), J.V. Foix (1993), Marià Manent, biografia íntima i literària (1995. Premi Ramon Llull), Tomàs Garcés, entre l'Avantguarda i el Noucentisme (2001) i més recentment Fèlix Millet i Maristany (2003. Premi Ramon Trias Fargas). També uns retrats d'escriptors i polítics, Solc de les hores (1987), que van merèixer el Premi Josep Pla. En el camp dels estudis literaris cal remarcar: La literatura catalana a l'exili (1976) i Del Noucentisme a l'exili (1997). Ha estat director del Centre d'Història Contemporània (2000-2004) i ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació.