Pròleg de Xavier Rubert de Ventós
En un llenguatge planer a labast de tothom, lautor exposa, en aquest llibre, el procés que viu des de la seva entrada a Montserrat fins al moment actual són seixanta-set anys, i el qual el fa passar per situacions personals dominades per qüestions dimportància: Déu, el mal, la natura, la llibertat, la societat, la sexualitat, la transcendència humana, etc. Considera que aquest viatge anímic i racional ha esdevingut per ell un pas de lespiritualitat religiosa a lespiritualitat laica. En les seves reflexions no sestà de posar en evidència conflictes i contradiccions, amb els quals sha vist obligat més o menys ens hi veiem tots a enfrontar-se. Amb tot, creu que podem sortir airosos daquest enfrontament i gaudir duna pau i benestar íntims que anomena el Montserrat interior. Un pròleg de Xavier Rubert de Ventós, lúcid, docte i compenetrat amb el contingut del llibre, justifica i enriqueix lobra, i li confereix un notable valor afegit.
Jordi Vila-Abadal i Vilaplana (Barcelona, 1926). Fou monjo de Montserrat durant vint-i-dos anys. És metge psiquiatre. Fundador de lAssociació dAjuda al Toxicòman. Ha estat sempre compromès per la llibertat del seu poble i la justícia social. Entre els llibres que ha publicat destaquen: A tu, la seva mare (1986), Per què es droguen els joves? (1988), El doctor Lluís Vila-Abadal i el seu temps (1990), La joventut: entre lencant i el desencant (1993), Valors vells, nous valors (1996), Labat dun poble: Aureli M. Escarré (1998), Cartes al cel (2004), Noves cartes al cel (2006) i Cartes que no lliguen (2009).