CATALÁN
HISTORIES D UNA PENSIO: PREUS BARATS I PLATS PLENS
Descatalogado por distribuidor
Actualmente el distribuidor ha dejado de editar este producto pero podemos avisarte por correo electrónico si vuelve a estar disponible. Para esto, introduce tu email y pulsa sobre el botón “Avísame”.
¿Quieres que te avisemos si lo volvemos a recibir?
Sinopsis
Les pensions han ocupat un lloc molt important en el paisatge social de la Catalunya contemporània. En la precarietat pròpia dels temps de postguerra, els hotels estaven reservats a les minories, mentre que els treballadors, els viatjants, els estudiants i, en general, la gent que s’havia de desplaçar tenien sempre el referent d’una pensió ecomanada. Els qui s’hi aplegaven generaven una comunitat singular. De les converses i discussions de sobretaula, de la convivència i de la imaginació dels dispesers, han sorgit anècdotes de tota mena que han passat a formar part de l’anecdotari de moltes famílies.
En Picanyol comparteix amb el lector les experiències viscudes quan la seva mare va obrir una pensió al carrer Joies, 20, al Moià dels anys cinquanta del segle passat; entre els set i els catorze anys, va fer de noi dels encàrrecs mentre anava agafant afició a ser ninotaire. Els dispesers feien la seva sense parar atenció en aquell nen reservat que guardà en la memòria el que ara ens ofereix aquest llibre. Les bromes que es feien entre els hostes; les baralles provocades per un mestre una mica fatxenda i enredaire; les situacions de risc d’aquell encarregat de la pedrera que guardava la pólvora sota el llit; el brigada de la Guàrdia Civil que vivia dalt de la pensió...
El lector té a les mans un llibre de molt bon llegir, fresc i àgil, hilarant en alguns moments, però també tendre i entranyable, com no podia ser d’una altra manera el retrat d’aquella època que ha marcat més d’una generació.
En Picanyol comparteix amb el lector les experiències viscudes quan la seva mare va obrir una pensió al carrer Joies, 20, al Moià dels anys cinquanta del segle passat; entre els set i els catorze anys, va fer de noi dels encàrrecs mentre anava agafant afició a ser ninotaire. Els dispesers feien la seva sense parar atenció en aquell nen reservat que guardà en la memòria el que ara ens ofereix aquest llibre. Les bromes que es feien entre els hostes; les baralles provocades per un mestre una mica fatxenda i enredaire; les situacions de risc d’aquell encarregat de la pedrera que guardava la pólvora sota el llit; el brigada de la Guàrdia Civil que vivia dalt de la pensió...
El lector té a les mans un llibre de molt bon llegir, fresc i àgil, hilarant en alguns moments, però també tendre i entranyable, com no podia ser d’una altra manera el retrat d’aquella època que ha marcat més d’una generació.
Ficha Técnica
Editorial: Barcanova
ISBN: 9788448918989
Idioma: Catalán
Número de páginas: 264
Tiempo de lectura: 6h 15m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 22/03/2006
Año de edición: 2006
Plaza de edición: Barcelona
Peso: 454.0 gr
Especificaciones del producto
Recibe novedades de JOSEP LLUIS PICANYOL directamente en tu email
Reseñas sobre HISTORIES D UNA PENSIO: PREUS BARATS I PLATS PLENS
Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.
0 Reseñas
5 0
4 0
3 0
2 0
1 0
Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€
Publicar una opinión supone haber leído y aceptado las
bases del sorteo
"Tu opinión tiene premio".
Los libros más vendidos esta semana
Sinopsis
Les pensions han ocupat un lloc molt important en el paisatge social de la Catalunya contemporània. En la precarietat pròpia dels temps de postguerra, els hotels estaven reservats a les minories, mentre que els treballadors, els viatjants, els estudiants i, en general, la gent que s’havia de desplaçar tenien sempre el referent d’una pensió ecomanada. Els qui s’hi aplegaven generaven una comunitat singular. De les converses i discussions de sobretaula, de la convivència i de la imaginació dels dispesers, han sorgit anècdotes de tota mena que han passat a formar part de l’anecdotari de moltes famílies.
En Picanyol comparteix amb el lector les experiències viscudes quan la seva mare va obrir una pensió al carrer Joies, 20, al Moià dels anys cinquanta del segle passat; entre els set i els catorze anys, va fer de noi dels encàrrecs mentre anava agafant afició a ser ninotaire. Els dispesers feien la seva sense parar atenció en aquell nen reservat que guardà en la memòria el que ara ens ofereix aquest llibre. Les bromes que es feien entre els hostes; les baralles provocades per un mestre una mica fatxenda i enredaire; les situacions de risc d’aquell encarregat de la pedrera que guardava la pólvora sota el llit; el brigada de la Guàrdia Civil que vivia dalt de la pensió...
El lector té a les mans un llibre de molt bon llegir, fresc i àgil, hilarant en alguns moments, però també tendre i entranyable, com no podia ser d’una altra manera el retrat d’aquella època que ha marcat més d’una generació.
En Picanyol comparteix amb el lector les experiències viscudes quan la seva mare va obrir una pensió al carrer Joies, 20, al Moià dels anys cinquanta del segle passat; entre els set i els catorze anys, va fer de noi dels encàrrecs mentre anava agafant afició a ser ninotaire. Els dispesers feien la seva sense parar atenció en aquell nen reservat que guardà en la memòria el que ara ens ofereix aquest llibre. Les bromes que es feien entre els hostes; les baralles provocades per un mestre una mica fatxenda i enredaire; les situacions de risc d’aquell encarregat de la pedrera que guardava la pólvora sota el llit; el brigada de la Guàrdia Civil que vivia dalt de la pensió...
El lector té a les mans un llibre de molt bon llegir, fresc i àgil, hilarant en alguns moments, però també tendre i entranyable, com no podia ser d’una altra manera el retrat d’aquella època que ha marcat més d’una generació.