LA FILOSOFIA ALEMANA DESPUES DE 1945

Ningú ignora que l'Alemanya d'abans de 1945 va ser «pàtria de poetes i pensadors» i que, paral•lelament, va tenir una singular destinació nacional que acabaria per fer d'aquest país una espècie d'objecte filosòfic en si. Però després de 1945, la interrupció patida per la història alemanya ha afavorit una confrontació més ruda, més realista i més exigent amb el passat, així com amb la contemporaneïtat. Des de la seua restauració en les primeres dècades de la RFA i la RDA fins als debats actuals sobre el liberalisme i el comunitarisme, la filosofia alemanya s'ha vingut replantejant la seua concepció de la Bildung i d'una cultura atemporal. El present llibre no es limita a una sèrie de monografies sobre els sistemes de pensament, sinó que les inscriu en el moviment general de les idees i en les problemàtiques, tant intel·lectuals com polítiques, de les quals no es poden dissociar.