CATALÁN

La meva història és la història d'un amor

(0)

-5% de dto. exclusivo web
Recíbelo el jueves 19 de noviembre.






Sinopsis

Una novel·la sobre la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i d’estimar.

Li deia Françoise, com la de Proust.


Una professora que està a punt de retirar-se acaba d’ajudar a morir la persona que més s’ha estimat i amb qui ha conegut el desig, la passió, la tendresa, l’abandó, la culpa i també el perdó. El va conèixer l’últim any que estudiava a l’institut, a finals dels setanta. Era el seu professor de literatura i li deia Françoise, com la de Proust, en la intimitat. Ara, molts anys després, sent la necessitat de sincerar-se amb el fill que van tenir. Fent-ho, descabdellarà la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i d’estimar.

Ficha Técnica

Editorial: Columna Cat

ISBN: 9788466431095

Idioma: Catalán

Número de páginas: 272

Tiempo de lectura: 6h 27m

Encuadernación: Tapa blanda

Fecha de lanzamiento: 18/10/2023

Año de edición: 2023

Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Clàssica
Alto: 20.0 cm
Ancho: 13.7 cm
Grueso: 1.5 cm
Peso: 374.0 gr

Especificaciones del producto

Escrito por Alba Sabaté

Alba Sabaté (Manresa, 1962) és professora de literatura. Ha publicat sis novel·les: La frontera de la llum (1994), Paradisos d’aigua (2005), Cançó de setembre (2012), Aniversari (Premi Marian Vayreda 2013), L’hotel blanc de la platja, finalista del Premi Prudenci Bertrana 2015, i Galetes de mel i gingebre (2020). X: @albasabat1
Descubre más sobre Alba Sabaté

Recibe novedades de Alba Sabaté directamente en tu email

Reseñas sobre La meva història és la història d'un amor

Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.

0

0 Reseñas

5 0
4 0
3 0
2 0
1 0

Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€

Los libros más vendidos esta semana

Sinopsis

Una novel·la sobre la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i d’estimar.

Li deia Françoise, com la de Proust.


Una professora que està a punt de retirar-se acaba d’ajudar a morir la persona que més s’ha estimat i amb qui ha conegut el desig, la passió, la tendresa, l’abandó, la culpa i també el perdó. El va conèixer l’últim any que estudiava a l’institut, a finals dels setanta. Era el seu professor de literatura i li deia Françoise, com la de Proust, en la intimitat. Ara, molts anys després, sent la necessitat de sincerar-se amb el fill que van tenir. Fent-ho, descabdellarà la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i d’estimar.