El feixisme contemporani ha trobat en determinats sectors del cristianisme un espai de legitimació i de suport ideològic. En aquest context, Alec Ryrie ofereix una anàlisi intel·ligent sobre l’històric consens que, des de la Segona Guerra Mundial, ha identificat el nazisme com la representació del mal absolut, i sobre què pot passar ara que aquest consens es difumina.
Ryrie, historiador del pensament religiós, examina com el rebuig al feixisme es va convertir en el principal referent ètic d’Occident i com aquest acord implícit va sostenir durant dècades la cultura política i moral de la postguerra. Avui, però, aquest sistema de valors es troba en crisi davant la reaparició de discursos autoritaris i de la banalització del mal en l’espai públic.
L’era de Hitler analitza els riscos d’una moral construïda només sobre la negació del feixisme i proposa recuperar una ètica activa capaç de confrontar les noves formes de manipulació ideològica, una ètica arrelada en els valors de la tradició que no oblidi les lliçons de l’antinazisme. Amb una mirada històrica i crítica, Ryrie defensa que només una revisió profunda dels nostres fonaments morals pot sostenir la lluita contra les derives feixistes del segle XXI.