Des del llibre canònic dAlbert Manent, La literatura catalana a lexili (1976), els estudis referits a aquest camp han progressat molt; i en una triple direcció. La primera és la de la història de lexili del 1939, la dels avatars soferts pel gran contingent de polítics, científics, artistes, intellectuals i escriptors que es van veure obligats a marxar.
La segona via es dirigeix directament a lestudi de la vida literària a lexili, de la seva orientació i el seu sentit, a través dalguns autors representatius, de les plataformes de difusió, especialment de les editorials o de les revistes.