NOBLEZA Y PODER POLITICO EN EL REINO DE VALENCIA

Entre el començament del regnat d'Alfons el Magnànim (1416) i la conquesta de Nàpols (1442), tota una època i una generació van quedar marcades per aquest llarg quart de segle d'esforç militar constant. Al mateix temps, aquest període ha estat assenyalat com el moment àlgid del pactisme entre la monarquia i les classes feudals. Però la guerra, l'expansió territorial i les nombroses reformes institucionals i de les pràctiques de govern van coincidir amb una extraordinària efervescència de la noblesa valenciana, que, tanmateix, va ser una de les forces socials que més van coadjuvar a la formació de la monarquia absoluta. La inquietud de la noblesa només sembla calmar-se després de les últimes Corts convocades per Alfons V en 1443-1446. El suport aristocràtic al que no era en principi més que un fort poder polític centralitzat entorn de la Corona va ser determinant perquè, amb el temps, la monarquia feudal acabàs mutant-se en una forma política precursora de l'Estat. A aclarir la naturalesa de les contradiccions de la noblesa, el seu dinamisme al llarg de tres dècades, les seues repercussions sobre la societat medieval valenciana i la seua influència sobre els orígens de la monarquia absoluta està dedicat aquest llibre.