"La història va anar més o menys així: a Orient hi havia tres reialmes petits i veïns. Els tres reis eren savis, mags i amics,i les tres reines eren amigues, eixerides i generoses. Tot hauria anat com una seda si no fos perquè aquells tres matrimonis no tenien fills i això els entristia una cosa de no dir." Així comença un fet de fa poc més de dos mil anys. De cop i volta, tres reis mags i savis marxen a corre-cuita, sense dir ni ase ni bèstia a les seves dones. Elles es queden esperant, intrigades. I, quan tornen, muntats en els seus camells, els expliquen una història increïble tant, que encara dura avui dia.
Ficha técnica
Ilustrador: Lluís Farré
Editorial: La Galera, S.A. Editorial
ISBN: 9788424644680
Idioma: Catalán
Número de páginas: 40
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 13/11/2012
Año de edición: 2012
Plaza de edición: Es
Número: 95
Peso: 236.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Teresa Duran
Barcelona, 1949 Escriptora, il·lustradora, dissenyadora gràfica, traductora, pedagoga, molt reconeguda per la seva dedicació al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com en el de la recerca, la crítica literària o diverses formes de docència i difusió. Ha escrit gran nombre de llibres per a nens i joves. També ha traduït obres destacades com els Contes per telèfon de Gianni Rodari o Els últims gegants de François Place. L’any 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 2020, el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català. «M’agrada molt llegir. Tant, que a vegades no puc evitar escriure les coses que no he pogut llegir enlloc. Llavors, i si a un editor li plauen, les històries que jo m’he inventat es publiquen. Així, si hi ha sort, les llegeix molta més gent de la que jo podria abastar només explicant-les de viva veu (que és una cosa que també he fet durant molt de temps, però en aquest cas les històries no eren inventades meves). També m’agrada molt mirar. Per això m’embadoco davant les pel·lícules, els dibuixos i les pintures dels altres i, molt de tant en tant, dibuixo o, força més sovint, faig dibuixar als meus alumnes o els comento coses de l’Art i la il·lustració. Em considero afortunada: tinc una bona colla d’amics als qui agrada el mateix que a mi. En xerrem sovint...»