QUAN CREMAVEM LES FABRIQUES

Fins al segle XIX les filatures i els telers s’havien propulsat amb l’energia que proporcionaven els molins d’aigua, els animals de tir i la força dels treballadors. A finals del XVIII, un revolucionari enginy va subministrar a la indústria un nou tipus d’energia amb una potència impensable fins aleshores: el motor de vapor. Per poder funcionar, els motors de vapor precisaven de grans quantitats de carbó d’hulla, un combustible escàs i de pèssima qualitat al nostre país i, el poc que s’obtenia, era de pèssima qualitat. El gran productor d’hulla era la Gran Bretanya, país des d’on, amb vaixell, s’exportava als principals ports d’Europa, entre aquests el de Barcelona. La relativa proximitat de Mataró i la bona comunicació que, gràcies al recentment inaugurat ferrocarril, aquesta ciutat tenia amb el moll de Barcelona van fer que aquesta vila costanera esdevingués un dels nuclis més afavorits per la nova Revolució Industrial.