SI AIXO ES UN NEN

Dave Pelzer va néixer en el si duna família benestant de classe mitjana, en la Califòrnia dels anys seixanta. Dave era el germà gran deuna família nombrosa i anava a colálegi com tots els seus germans. Un dia els seus mestres van començar a sospitar que a casa els Pelzer passava alguna cosa. Dave no duia lesmorzar a lescola aom els altres nens; tampoc aconseguia dissimular la tristesa que li inundava lànima ni els blaus que tenia pel cos. El més estrany era que cap dels seus germans presentava símptomes de maltractament, ni desnutrició, però ell vivia sobre la fina ratlla que separa la vida de la mort, i negava una rere laltra totes les sospites que li formulaven els mestres de lescola, perquè la por a les represàlies de la mare ja era més forta que la voluntat de sobreviure.
En aquest relat autobiogràfic esfereïdor, Dave Pelzer explica com la seva mare, gairebé dun dia per laltre, es va acarnissar amb ell per fer-li la vida impossible duna manera malatissa, fins al punt de prohibir-li el menjar. Pelzer descriu la seva infància sense ressentiment envers la mare malalta ni rencor pel seu pare, un home absent i pusilálànime que es va convertir involuntàriament en còmplice dun acorralament insostenible. Si això és un nen desmenteix alguns tòpics sobre labús infantil. Demostra que una mare abusiva pot ser tan terrible o més que un pare dèspota; que els mestres descola hi tenen molt a dir; que malgrat lempara legal de la pàtria potestat, hi ha inferns familiars asfixiants i que és possible -i a vegades necessari- sostreure un infant de la tutela duns pares irresponsables.

Dave Pelzer va néixer en el si duna família benestant de classe mitjana, en la Califòrnia dels anys seixanta. Dave era el germà gran deuna família nombrosa i anava a colálegi com tots els seus germans. Un dia els seus mestres van començar a sospitar que a casa els Pelzer passava alguna cosa. Dave no duia lesmorzar a lescola aom els altres nens; tampoc aconseguia dissimular la tristesa que li inundava lànima ni els blaus que tenia pel cos. El més estrany era que cap dels seus germans presentava símptomes de maltractament, ni desnutrició, però ell vivia sobre la fina ratlla que separa la vida de la mort, i negava una rere laltra totes les sospites que li formulaven els mestres de lescola, perquè la por a les represàlies de la mare ja era més forta que la voluntat de sobreviure.
En aquest relat autobiogràfic esfereïdor, Dave Pelzer explica com la seva mare, gairebé dun dia per laltre, es va acarnissar amb ell per fer-li la vida impossible duna manera malatissa, fins al punt de prohibir-li el menjar. Pelzer descriu la seva infància sense ressentiment envers la mare malalta ni rencor pel seu pare, un home absent i pusilálànime que es va convertir involuntàriament en còmplice dun acorralament insostenible. Si això és un nen desmenteix alguns tòpics sobre labús infantil. Demostra que una mare abusiva pot ser tan terrible o més que un pare dèspota; que els mestres descola hi tenen molt a dir; que malgrat lempara legal de la pàtria potestat, hi ha inferns familiars asfixiants i que és possible -i a vegades necessari- sostreure un infant de la tutela duns pares irresponsables.