Agota Kristof, página 2 de 4

Quando "Il grande quaderno" apparve in Francia a meta degli anni Ottanta, fuuna sorpresa. La sconosciuta autrice ungherese rivela un temperamento raroin Occidente: duro, capace di guardare alle tragedie con quieta disperazione.In un Paese occupato dalle armate straniere, due gemelli, Lucas e Klaus,scelgono due destini diversi: Lucas resta in patria, Klaus fugge nel mondocosiddetto libero. E quando si ritroveranno, dovranno affrontare un Paese dimacerie morali. Storia di formazione, la "Trilogia della citta di K" ritraeun'epoca che sembra produrre soltanto la deformazione del mondo e degliuomini, e ci costringe a interrogarci su responsabilita storiche ancoraoscure.

En una sucesión de viñetas, a modo de breves sainetes de impasible horror, El Gran Cuaderno nos narra el triple aprendizaje —el de la vida, de la escritura y de la crueldad— por parte de dos hermanos gemelos que ascienden desde una infancia sombría a una adolescencia infernal, en un país en guerra. Encrucijada de mundos, entre Este y Oeste, y a la vez encrucijada del mecánico aniquilamiento totalitario, El Gran Cuaderno revela, en su hiriente poesía que linda con el humor negro y con lo superreal, el envés de la infancia, enfrentada a la crueldad y al lado oscuro del sexo y las relaciones de poder en un mundo que es un espejo deformante, pero paradójica y dolorosamente fiel, de más de un aspecto de la vida en la Europa de nuestro siglo.

Onze capítols per onze moments de la vida dAgota Kristof; de la nena que devora els llibres a Hongria, a lescriptura de les primeres novel.les en francés. La infància feliç, la pobresa arran la guerra, els anys de solitud a linternat, la mort de Stalin, la llengua materna i les llengües enemigues -imposades- que són lalemany i el rus, la fugida cap a Àustria i larribada a Lausanne, amb la seva criatura. No es tracta dhistòries tristes, sinó més aviat colpidores. Una dona que supera amb esforç lescull fet dexili i de llengües estranyes, amb les quals ha de conviure. Les frases curtes, la paraula justa, una lucidesa constant, lhumor... El món dAgota Kirstof és ben present en aquesta narració autobiogràfica, aixó com en totes les seves altres novel.les. Agota Kristof neix el 1935 a Csikvand (Hongria). Arriba refugiada a Suïssa el 1956, on treballa en una fàbrica. Després aprèn francès i escriu obres de teatre. El 1987, es dóna a conèixer amb la seva primera novel.la, Le Grand Cahier, que rep el premi del Llibre Europeu. Completen aquesta novel.la dos llibres més. La Preuve i Le Troisième Mensoge, una trilogia traduïda a trenta llengües. La analfabeta és la seva primera narració plenament autobiogràfica.

Kontakizun hau tristea bezain samurra da, bizitza bezain gordina, eta, hala ere, oso gustura eta erraz irakurtzen da. Horixe da Agota Kristofen trebezia, historiak kontatzen oso ondo dakiela. Ongi asko daki hori euskal irakurleak, harrera ezin hobea egin baitzion Koaderno Handia bere estreinako nobelari. Bere laugarren nobela honetan (Hier, 1995), maitasun ezinezko bat kontatzeaz gain, deserriaz hitz egiten digu idazleak ohi bezala, bakardadeaz, iraganaren mamuaz, babes-herrian errefuxiatuek bizitzeko dituzten zailtasunez eta miseriez, heriotzaz, idazteko pasioaz… eta dena bere estilo xume horretan, umore beltzez eta lirismoz zipriztindurik.

Nunha sucesión de escenas tranquilamente horribles, O gran caderno preséntanos sen enfeites, sen un chisco de sensiblería, unha fábula incisiva sobre as desgracias da guerra e do totalitarismo, máis tamen e unha autentica novela de aprendizaxe dominada polo humor negro. Na gran vila que ocupan os exercitos estranxeiros, a vida tornou imposible. A seca ameaza. Asi pois, unha nai conduce aos seus fillos ao campo, a casa da sua avoa. Terrible avoa: analfabeta, porca, avara, mala e mesmo asasina, dalles unha vida ben dura aos xemelgos. Lonxe de se deixar abater, estes aprenden sos as leis da vida, da escrita e da crueldade. Abandonados a si mesmos nun pais preso pola guerra, privados do mais minimo referente moral, dedicanse a anotar cada dia, nun gran caderno, o balance dos seus progresos e a lista dos seus logros.Nunha sucesión de escenas tranquilamente horribles, O gran caderno preséntanos sen enfeites, sen un chisco de sensiblería, unha fábula incisiva sobre as desgracias da guerra e do totalitarismo, máis tamen e unha autentica novela de aprendizaxe dominada polo humor negro. Na gran vila que ocupan os exercitos estranxeiros, a vida tornou imposible. A seca ameaza. Asi pois, unha nai conduce aos seus fillos ao campo, a casa da sua avoa. Terrible avoa: analfabeta, porca, avara, mala e mesmo asasina, dalles unha vida ben dura aos xemelgos. Lonxe de se deixar abater, estes aprenden sos as leis da vida, da escrita e da crueldade. Abandonados a si mesmos nun pais preso pola guerra, privados do mais minimo referente moral, dedicanse a anotar cada dia, nun gran caderno, o balance dos seus progresos e a lista dos seus logros.

De l'autre côté de la frontière, la guerre est finie, la dictature est tombée. Pour vivre, pour survivre, il a fallu mentir pendant toutes ces années. klaus et claus t. découvrent à leurs dépens que la liberté retrouvée n'est pas synonyme de vérité. et si leur existence était en elle-même un mensonge ? Ainsi s'achève la trilogie inaugurée avec le grand cahier, et traduite aujourd'hui dans une vingtaine de pays.

aujourd'hui recommence la course imbécile. se lever à cinq heures, prendre le bus, pointer... pour que demain soit différent, il faudrait qu'apparaisse enfin line, la femme idéale dont rêve sandor lester depuis qu'il a quitté son pays natal. alors il y aurait un avenir possible dans lequel sandor deviendrait écrivain sous le nom de tobias horvath. mais ce jour-là, ce n'est pas l'avenir qui monte dans le bus. c'est line, la vraie line, surgie du passé... avec la simplicité et la précision qu'on lui connaît, agota kristof raconte " l'histoire d'un grand amour impossible " et se livre à une réflexion aiguë sur le passage du temps et les injustices du monde contemporain.

dans un pays ravagé par la guerre, claus et lucas font l'apprentissage de la vie, de l'écriture et de la cruauté. premier roman d'une émigrée hongroise installée en suisse, le grand cahier est également le premier volet d'une trilogie qui comprend la preuve et le troisième mensonge. l'oeuvre d'agota kristof est aujourd'hui réduite dans une quinzaine de pays.

au-dela de la fable, on se livre ici a l'exploration impitoyable d'une mémoire si longtemps divisée, a l'image de l'europe. a travers le destin séparé de lucas et de claus, les jumeaux du grand cahier, agota kristof nous révèle que, dans l'univers totalitaire, générosité et solidarité sont parfois plus meurtrières que le crime.

Agota Kristof-ek badu zer kontatu eta badaki nola kontatu. Hogeita bost kontakizun labur bildu ditu Berdin dio orain arteko bere azken liburu honetan. Giro arrotz batean igarotzen dira gertakizunak; baina, aldi berean, modu hunkigarrian bitxiki bilduak ageri dira pertsonaiak eta egoerak. Euskal irakurleari ez zaio hain arrotz egingo konta-modua. Estilo xumea eta eraginkorra da Kristof-ena. Ez du dotoreziarik bilatzen hitzetan, ez da farfailik batere haren esaldietan. Ez zaizkio deskripzioak gustatzen, mamiak axola dio. Elkarrizketak zuzenak dira, biziak. Esaldiak laburrak, lauak, biluziak. Erritmoa arintzen du horrela, eta oso erraz irakurtzen da. Ia konturatu gabe.

Despres de l?exit de la trilogia Claus i Lucas, Empúries recupera ara una de les novel·les mes inquietants d?Agota Kristof.Relat poetic i pertorbador de la realitat urbana, Ahir narra la vida d'en Sandor Lester, un exiliat hongares que dia rere dia repren la rutina de la seva vida: pujar a l'autobus, fitxar a la fabrica, seure davant la maquina i foradar infinites vegades... sempre el mateix forat, sempre la mateixa peça. En Sandor es un exiliat solitari i gairebe sense amics. Els dissabtes va a casa de la Yolande: "Ella cuina i jo porto el vi. No hi ha amor entre nosaltres". En Sandor no sap si treballa per viure o viu per treballar i, el poc temps lliure que li queda, el passa escrivint i somiant en una altra vida, la d'un gran escriptor. I tambe pensa en la Line, la dona perfecta. Un mati, a l'autobus que el porta a la feina, apareix la Line en carn i ossos; no la seva invencio idealitzada, sino la de debo, que torna com un fantasma de la infantesa. Ahir es un conte de fades sordid, en que la prosa seca i austera d'Agota Kristof es el vehicle per a la fragilitat d'uns anhels mes propers al somni que a la realitat.a