Endreçant un armari, Joan Campins, un xicot de quinze anys, s'adona de cop i volta que ja te una passat, es a dir, que en la seva curta vidaja ha acumulat tota una serie de records que l'acompanyaran per sempre. Un programa de musica el trasllada a un recital al Palau de la Musica Catalana, un joc de magia oblidat li recorda un dinar molt divertit, un retall de diariel porta a pensar en un amic que ja no hi es, un guant de llana...; es a dir, mitjançant petits objectes el protagonista reflexiona sobre situacions viscudes i les analitza des de la perspectiva de la seva edat actual. Es un passeig pels camins de la memoria.