Àngel Guimerà, página 2 de 4

L''aportació d''Àngel Guimerà a les lletres catalanes ha estat de primer ordre. Amb ell, el teatre català assoleix la plena i definitiva restauració. Les seves obres, que beuen en les fonts més genuï

Terra baixa és lobra més popular dÀngel Guimerà (1845-1924), una de les seves peces més representatives i, alhora, una de les més conegudes de la història del teatre català. Es va estrenar el 27 de n

Terra baixa és un drama en prosa d''Àngel Guimerà que planteja magistralment l''oposició entre el pla corromput (la terra baixa) i la muntanya incontaminada (la terra alta).El protagonista, en Maneli

Recull complert de la poesia d' Àngel Guimerà.

La monotonia de la Castellassa, un casalot sordid i isolat on viuen una mare i un fill que no hi es tot, anomenat Hipolit i que sassembla en molts aspectes al Manelic de Terra baixa, es veu sotragada per laparicio de dues dones, donya Leocadia i Rosa de Lima, que hi resten un quant temps per un motiu ben peremptori. Anys despres, en plena Setmana Tragica, el fill de lHipolit pren part en el saqueig i la crema de convents a Barcelona, pero el seu furor inicial esdeve commiseracio i generositat davant duna descoberta dallo mes inesperada, la qual aboca el lector a un desenllaç pertorbador que, com el dels dos relats que sinclouen tambe en aquest volum, es digne del mes gran dels nostres dramaturgs.

Deu obres. Aquest volum és una selecció d'obres molt variada, ideal per sortir dels camins més gastats i agafar una visió nova del teatre de Guimerà a partir del moment que abandona l'historicisme i

Una visió renovada d’una de les grans obres d’Àngel Guimerà. Maria Rosa, un clàssic actual Maria Rosa és una de les obres capitals d’Àngel Guimerà, al costat de Terra baixa (també en aquesta col·lecc

El clàssic dels clàssics del teatre català Terra baixa és probablement el drama més representat d’Àngel Guimerà, una obra amb elements romàntics i realistes on les tensions humanes confereixen a l’ob

La tensió extrema entre contraris -Blanca i Saïd, cristians i musulmans, nobles i pirates- constitueix la base de Mar i Cel (1888). A partir daquí, les trames es van enllaçant fins a desembocar en un

La filla del mar es un dels drames mes coneguts d'Angel Guimera, representat moltes vegades als nostres teatres. L'adaptem ara al comic amb l'esperit juganer de les posades en escena contemporanies. La lectura mostra els vincles que la historia de Guimera encara te amb nosaltres: l'amor, la gelosia, les pressions de la comunitat cap a qui es diferent o ha arribat de fora, la por, les diferencies de classe. Quim Noguero i Josemaria Casanovas n'han fet una versio agil, actual, amb picades d'ullet al lector cap a d'altres obres de Guimera, per tal de ser fidels alhora al text i al llegat del dramaturg. Un proemi de l'escriptor Marius Serra, el making of de l'adaptador, Quim Noguero, i un epileg del guionista Hernan Migoya acompanyen aquest comic amb que encetem col·leccio.

Clàssics Literaris ofereix als nous lectors un recull d'obres mestres de la literatura: Precedides d'una introducció que les emmarca en l'època i posa èmfasi en els valors expressius; amb notes clares i concises, i complementades amb un apèndix did

Maria Rosa, una de las piezas más significativas de la dramaturgia de Àngel Guimerà, fue un revulsivo cuando se estrenó en Barcelona y Madrid la noche del 24 de noviembre de 1894. La pasión sexual de

Drama rural que gira entorn de les relacions de conveniència i les diferències de classe social dels protagonistes. Aquesta diferència de classes es representa a través de la Terra Alta i de la Terra

Estrenada l''any 1893, enmig d''un clima d''enfrontament social, En Pólvora inaugura l''etapa culminant de la dramatúrgia d''Àngel Guimerà. L''autor va escriure que amb En Pólvora havia volgut crear

La naturalesa escènica i, en aquest sentit, és bo de valorar com ha estat comentada i interpretada al llarg del temps.

La Marta viu a la terra baixa. Una terra amb amo: en Sebastià. Tot el que hi ha allà li pertany. Inclosa la Marta. Ella és seva, i ningú la hi podrà prendre. Però..., què passarà quan obliguin la Mar