Anna Maria Villalonga

Esta es la historia de una persecución apasionante, llena de giros inesperados, donde nada es lo que parece. Una novela sutil, intensa, de gran profundidad psicológica. Un viaje al interior de unos personajes atrapados sin remedio entre los tentaculos de una realidad a menudo incomprensible.

Max es un vagabundo que vive en la calle con su perro y duerme en un cajero automático frente al balcón de Noemí, una mujer callada y solitaria que arrastra un terrible fantasma del pasado. Noemí tiene un vecino al que practicamente desconoce, Ivan, un joven huraño que le transmite deconfianza. Cuando otro sintecho es asesinado dentro del cajero, Max se convierte en el principal sospechoso. Pero Noemi se resiste a aceptarlo y decide actuar, mientras las vidas de los tres personajes se entrecruzan de forma insospechada.La sonrisa de Darwin es una novela de personajes, un retrato realista y critico de la sociedad de hoy, una reflexion sobre el azar, la incidencia del pasado en el presente y la capacidad de odiar y de amar. Tres personajes, tres realidades diferentes. O quizas no. Tal vez, en el fondo, los tres sufran la misma soledad, la misma insatisfaccion vital.Anna Maria Villalonga es licenciada en Filologia Hispanica y Catalana. Es profesora e investigadora en el Departamento de Filologia Catalana, Seccion Literatura, de la Universidad de Barcelona. Escribe y hace critica cinematografica. Tiene secciones y columnas en la prensa de Barcelona. En 2013 publico Les veus del crim (conversaciones con doce autores de novela negra catalanes) y en 2014 coordino la antologia de relatos negros escritos por mujeres Ell...

Homes llop, bruixes, gats negres, ratpenats, fantasmes, princeses, vampirs, dimonis, suïcides, assassins, botxins. Contes per a les nits de lluna plena és un complet inventari de la flor i nata del f

"Com a lectora incansable, des de petita he tingut un somni: conversar en persona amb els autors que admiro. Sempre m’havia imaginat asseguda davant d’ells, cosint-los a preguntes. Desitjava saber-ho tot: d’on treien les idees, quin era el seu procés creatiu, com construïen els personatges. La meva curiositat no tenia límits. I, per damunt de tot, sentia que els havia d’agrair les meravelloses estones que em feien passar.Les veus del crim sorgeix d’aquest somni. A través de les converses amb dotze autors catalans de novel·la negra, el volum aconsegueix dues fites molt interessants. D’una banda, afegeix una baula a la poc desenvolupada recerca sobre el gènere negre en català. D’una altra, esdevé un mitjà divertit, lleuger i entretingut d’acostar els nostres escriptors al gran públic."

"La dona no tenia cap atractiu especial. Ni alta ni baixa, ni guapa ni lletja, ni jove ni gran. Un personatge gris enmig de la massa gris. Amb un mocador al coll. Una dona com qualsevol altra i un home que l'assetja. Un persecucio apassionant en una novel•la intensa, plena de profunditat psicologica i de girs inesperats. Un viatge a l’interior d’uns personatges aparentment anodins superats cruelment per la realitat que els envolta."Lesperada primera novel·la de la professora i experta en novel·la negra, Anna Maria Villalonga, ens ofereix una aproximacio al genere des dun vessant mes psicologic, i palesa que la literatura negrecriminal es molt mes que un mort i una investigacio. Lobsessio i lassetjament dun home a una dona qualsevol, una dona grisa, es largument duna novel·la plena dintrigues i girs inesperats.

Aquest volum inclou 18 relats de l'Anna Maria Villalonga on els grans protagonistes són personatges en els llimbs de la societat. Villalonga es consagra així com una mestra de la prosa amb incidència

Elles també maten no és un exercici de literatura criminal femenina, que ja existeix i funciona molt bé. Simplement és un recull de relats que demostra que les autores catalanes escriuen el que els surt de l'anima, pero que si cal matar, maten. Tretze escriptores han compost un relat molt negre. Fora manies i supersticions. El tretze es un bon nombre i entre totes han construit una antologia que enlluerna per la diversitat de les veus que la integren.

Quin sentit te voler viure en un món on no hi ha cap tipus d’esperança? Un homenatge en clau futurista a la gran novel·la d'Horace McCoy 'Oi que maten els cavalls?' A finals del segle XXI el món està

"Després de demostrar amb Elles també maten que les escriptores catalanes si calia matar, mataven, tornem a la càrrega amb una altra mostra col·lectiva de talent. 13 noves autores ens ofere

Max és un rodamón que viu al carrer amb el seu gos i passa la nit en un caixer automàtic davant del balcó de Noemí, dona callada i solitària que arrossega un terrible fantasma del passat. Noemí té un