Antoni Gelonch Viladegut

Rembrandt és un geni intemporal que explora nous camins, obre finestres desconegudes en el món de l’art i relliga els valors europeus. És per això que, sobretot en aquests temps de desconcert, és urg

Definir una personalitat històrica, un geni amb capacitat disruptiva, com és el cas de Martí Luter (1483-1546), no és una tasca fàcil. Però aquest llibre no és una biografia en sentit estricte, sinó

El nou llibre d'Antoni Gelonch explora per qué les idees de la Revolució Francesa amb prou feines van arribar a Catalunya i per qué la mala digestió dels fets de començaments del segle XIX va comportar miseria, guerra i absolutisme durant mes de cent anys. El llibre tambe parla de relacions entre vens, dels plans de Robespierre i Napoleo per a Catalunya, de l'organitzacio administrativa napoleonica a casa nostra, de revoltes, de pors, de lligams, de rebomboris, de recels... de la condicio humana!

El Cant de la Sibil·la és una interpretació musical que té lloc durant la nit de Nadal en esglésies d?arreu dels Països Catalans. Escenifica uns versos que parlen dels senyals del judici final i l?a

Aquest llibre analitza la idea de Renaixement: que significa, quins impulsos va rebre i quin individu i quina societat shi van desenvolupar. Alhora, defineix que implica el concepte dhumanisme, que va ser la pedra angular daquest proces, i delimita els marcs temporals i territorials del moviment.Un cop establert el marc general, ens endinsa en les diverses modalitats de Renaixement: lartistic, larquitectonic, el literari, el musical, el cientific i el religios. El moviment renaixentista va ser global i va afectar tots els ambits del saber.Tambe sabrem quins canvis va comportar en lorganitzacio social i politica, i que va implicar que lhome se situes al centre de la Creacio. Daquesta centralitat va sorgir el concepte dhome universal. Moviment, continuitat i globalitat, vet aqui els conceptes clau del Renaixement.

Entre el final de la segona guerra mundial i en els anys 60, Europa va viure una intensa polemica entre dos fars de la intel·lectualitat parisenca, Camus i Sartre. Tot i que al començament eren bons amics es van anar distanciant i les seves diferencies van fer que la seva relacio travesses unes turbulencies que els van marcar profundament. La mort de Camus va fer que la reconciliacio no es pogues començar ni a albirar. Els seus posicionaments respecte dels totalitarismes, la Resistencia o l'us de l'arma nuclear els van separar cada vegada mes. Pero la questio de fons sempre va ser si cal donar prioritat a la justicia o a la llibertat, i si la fi justifica sempre els mitjans. El debat va recorrer l'Europa de l'epoca, i encara avui intentem donar-hi resposta. Tanmateix, al nostre pais, hem preferit no plantejar-nos el dilema i hem fet com si no existis.

Aquest llibre recull els pensaments de cent catalanes que han reflexionat sobre l’art, el proces creatiu i el paper de les dones en la producció artística. Des del segle XIX fins als nostres dies. Des de Rosa Sensat fins a Txell Bonet, passant per Caterina Albert, Aurora Bertrana, Montserrat Roig, Sol Pico, Natza Farre i Lita Cabellut, entre moltes altres. Un centenar de textos seleccionats que resulten especialment inspiradors i que ens fan pensar sobre el fet artistic i sobre l'art de viure. Una festa dels sentits i del pensament, amb dones que han marcat el seu temps i que han alçat la veu per fer evolucionar la societat.

Aquest llibre recull les biografies de 100 catalanes que han estat pioneres en algun àmbit, des de la política fins als mitjans de comunicació, passant per la pintura, la literatura, la música, l�

"En aquest llibre descric una Lleida, la Lleida que vaig coneixer, des de la distancia de no viure-hi de manera permanent des de l’any 1974. Aquest Quan erem lleidatans pot ser entes per molts que, per la rao que sigui, un dia varem marxar de la ciutat i per molts que, tot vivint-hi, poden compartir amb mi emocions, records i vivencies. El llibre ressegueix el meu fil personal i familiar per tal d'explicar —i alhora explicar-me— qui soc, com soc i per que soc aixi. Un jo necessariament inscrit en el nosaltres d'una ciutat especialment especial. I narrar com tots plegats vam anar sortint de la foscor d'una postguerra que va ser molt dura i llarga, com vam anar sortint de l'espessa boira." — Antoni Gelonch (Lleida, 1956)