Antoni Martí Monterde

J.V. Foix o la solitud de l'escriptura gravita sobre els llibres que formen el Diari 1918 i els escrits crítics que l'envolten per aproximar-se al pensament poètic de l'autor. El concepte d'escriptura de Foix es defineix en termes d'autopercepció de la solitud essencial en què es troba l'individu contemporani, una autopercepció que es debat en el territori de la investigació en poesia. La crisi de l'individu que revelen els primers escrits de Foix plantejara, també en el territori de la poesia, l'esperança de recobrament de la identitat esquerdada. en aquesta idea, el fet que Foix recollís una gran part de la seva producció en prosa poètica sota el títol Diari 1918, és a dir, dins un marc problematicament autobiografic, no pot considerar-se una anècdota. Tota escriptura de caracter autobiografic és la refiguració d'una història: en el cas de Foix, la història d'una escriptura.

Aquest llibre, estudia les relacions intel·lectuals entre Barcelona i París des de la perspectiva de la literatura comparada, la historia comparada dels intel•lectuals i la historia cultural. Encara que el desequilibri i les asimetries en aquesta relacio es evident, per la seva intensitat i amplitud desborda el tradicional estudi comparatista, i cal considerar-la des de punt de vista de la historia cultural d’Europa.

Si la modernidad es una civilización de la palabra, y la nuestra una cultura de la conversación, la vida de Café ocuparía en ella un lugar central al ser autopercepción y desvelamiento, transformación e interrupcion de la individualidad moderna. Una sabiduria ironica se hace densa en el Cafe entre el zumbido y el rugido de la sociedad. Pero, ademas, algo decisivo paso cuando alguien se sento en una mesa junto a una ventana, pidio un cafe, tomo un papel y se puso a escribir. Poetica del Cafe explora ese espacio literario, precisamente por literario; una singular institucion cuya pieza fundamental es el escritor mismo, que se descubre en su soledad mundana y la escribe, gesto del que surgen importantes renovaciones literarias. Eludiendo el mero inventario de locales o de autores, este es un libro sobre Hazlitt, Diderot, Voltaire, Balzac, Larra, Galdos, Poe, Baudelaire, Verlaine, Kraus, Altenberg, Unamuno, Roth, Camba, Zamacois, Gomez de la Serna, Cansinos-Assens, Apollinaire, Breton, Pla, Zweig, Canetti, Polgar, Marai, Sartre, Magris..., y sobre The Grecian, Florian, Procope, Regence, Lorencini, Central, Griensteidl, Museum, Els Quatre Gats, New York, Philadelphia, Flore, Aux Deux Magots, Pombo, Levante, Suis, Norat, San Marco, y otros muchos Cafes de nombres olvidados.

Tothom té prou clar què és una ciutat, i fins i tot una metròpoli, però no és tan evident què es pot considerar una capital cultural. Aquest terme s’empra sovint per parlar de Londres, Berlín o Pa

L’etapa esplendorosa de la literatura catalana de principis del segle XX es produí gràcies a un estol d’escriptors que desplegaren la seva activitat tant en el terreny de la ficció com en el de la cr

La literatura comparada té, a Catalunya, una tradició que pot considerar-se lògica i paradoxal alhora. La modernitat cultural que ha caracteritzat el país ha afavorit una crítica literària amb una di

Joseph Texte (París 1865-1900) va ser el primer catedràtic de Literatura Comparada de França —concretament a la Université de Lyon— i, per tant, pioner del comparatisme acadèmic a Europa. Mort premat

La figura de l’intel·lectual europeu implica concebre Europa com un espai en què hi ha una tradició de pensament compartit sobre les problemàtiques i els debats públics, i també una història i una cu

Stefan Zweig i els suïcidis d´europa

.

Catalunya és un dels pocs llocs d’Europa on no hi ha euroescepticisme; els catalans sempre hem estat immoderadament europeistes, i aquest tret característic de la nostra societat es deu, sobretot, gr

Un llibre de viatge que és també assaig, diari, prosa poètica, conte. L’erosió va obtenir el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor llibre de narrativa de l’any 2001.L’erosió és un

Què tenen en comú ciutats com París, Madrid i Nova York? Des del punt de vista de la modernitat, molt; des del punt de vista de la literatura catalana comparteixen també una idea urbana convertida en

Lobra de Joan Fuster representa una temptativa poliedrica de definir la literatura, la historia i el pensament en una epoca decisiva tant per a la cultura catalana com per a les lletres europees. El seu llegat, un dels mes influents del segle xx, marca un punt dinflexio en la nostra concepcio de la figura de lintel·lectual, i tambe en els fonaments duna de les principals.propostes critiques de la literatura catalana, en linia amb els corrents critics internacionals mes rellevants del moment..Joan Fuster: Figura de Temps confirma que, al nostre pais, la investigacio en literatura, en critica cultural, en historia comparada dels intel·lectuals, en historia, en sociologia passa necessariament per escrits de Joan Fuster i per pensar qualsevol daquests ambits, i molts daltres, a partir de les seves reflexions. En cada pagina de Joan Fuster hi ha la figuracio completa dun temps i ara es el temps de la relectura de la seva obra.

Este libro propone una historia integral de la Literatura Comparada desde la invención de la Weltliteratur por Goethe hasta principios del siglo XX y una discusión intensa de la idea misma del comparatismo. Se interroga sobre la profunda imbricacion politicocultural de la nocion de literatura universal con las literaturas nacionales, un elemento clave en la formacion o recuperacion de una eventual identidad europea.Aquest llibre proposa una historia integral de la Literatura Comparada des de la invencio de la Weltliteratur per Goethe fins a principis del segle XX i una discussio intensa de la idea mateixa del comparatisme. Sinterroga sobre la profunda imbricacio politicocultural de la nocio de literatura universal amb les literatures nacionals, element clau en la formacio duna eventual identitat europea.Este libro propone una historia integral de la Literatura Comparada desde la invención de la Weltliteratur por Goethe hasta principios del siglo XX y una discusión intensa de la idea misma del comparatismo. Pero mas alla de esto, se interroga sobre la profunda imbricacion politicocultural de la nocion de literatura universal con las literaturas nacionales, un elemento clave en la formacion o recuperacion de una eventual identidad europea. Una revision atenta de los precedentes y la institucionalizac...

El punto de partida de este libro, galardonado con el Premi d'Assaig «Càtedra Blasco», es una reflexión sobre la relación entre la escritura (el relato, el ensayo autobiográfico) y su entorno físico.

"Estudio de historia comparada de intelectuales, investigación literaria de primer orden o novela familiar con Borges, este ensayo parte de la revisión implacable de la figura de Guillermo de