Antoni Puigverd

Tradicionalmente la historia se escribía en las secciones de Política e Internacional de los diarios, dejando a la de Cultura el trabajo de las personalidades creadoras: su obra, estilos de vida, aspiraciones y andamiaje espiritual. Pero hoy sabemos que a menudo ciertas atmosferas de epoca quedan mejor explicadas ahi que en los vaivenes de un gobierno, y que la informacion cultural es uno de los grandes campos de innovacion del periodismo. Sergio Vila-Sanjuan, uno de los periodistas culturales mas prestigiosos de España -ademas de novelista, ganador del premio Nadal 2013-, reune catorce piezas que confirman que la vida cultural late tan o mas fuerte que la vida a secas. Han sido elegidas tanto por su interes tematico -son relatos cerrados, de apasionante lectura- como por su aportacion informativa. De su mano nos adentraremos en el legendario Bucarest donde se cruzaban intelectuales judios y fascistas; en el primer taller literario del ambito hispanoparlante, que puso en marcha el novelista chileno Jose Donoso; y en la peripecia de los intelectuales españoles en Estados Unidos, auspiciados por el programa Fulbright... Visitamos el Museo Bodmer de Ginebra, paraiso del bibliofilo, y discutimos la teoria de la creatividad de Ferran Adria.Tambien encontramos la leyenda de un asesino que inspiro a Flaubert su relato sobre librerias; la figura injustamente ejecutada que anticipo el enfrentamiento civil de 1936; la vida cultural de la burguesia en la Barcelona de posguerra; los primeros grandes exitos de TVE; la explosion pop de los años sesenta -con el endemoniado rodaje de la pelicula Tuset Streetde por medio-, y el boom del diseño, las revistas modernas y los bares de noche en los ochenta...Los catorce textos recogen eclosiones culturales puntuales pero que configuran un retablo selecto, girando en circulos concentricos desde el mundo y España hasta Barcelona, y viceversa.

Després de passar alguns anys a Itàlia, Salvi, un artista que ha perdut la vocació, torna a la petita ciutat familiar per treballar com a fotògraf en un diari local. S'endinsa en les intrigues de la

Una atmosfera màgica flueix pels carrers de la Girona més ancestral, concentrada entorn del Call Jueu. La ciutat, coronada per les puntes de la Catedral i de l'església de Sant Feliu, es reflecteix a

Una atmosfera màgica flueix pels carrers de la Girona més ancestral, concentrada entorn del Call Jueu. La ciutat, coronada per les puntes de la Catedral i de l'església de Sant Feliu, es reflecteix a

Una atmosfera màgica flueix pels carrers de la Girona més ancestral, concentrada entorn del Call Jueu. La ciutat, coronada per les puntes de la Catedral i de l'església de Sant Feliu, es reflecteix a

Una atmosfera màgica flueix pels carrers de la Girona més ancestral, concentrada entorn del Call Jueu. La ciutat, coronada per les puntes de la Catedral i de l'església de Sant Feliu, es reflecteix a

Una atmosfera màgica flueix pels carrers de la Girona més ancestral, concentrada entorn del Call Jueu. La ciutat, coronada per les puntes de la Catedral i de l'església de Sant Feliu, es reflecteix a

Una atmosfera màgica flueix pels carrers de la Girona més ancestral, concentrada entorn del Call Jueu. La ciutat, coronada per les puntes de la Catedral i de l'església de Sant Feliu, es reflecteix a

Las reflexiones más personales del autor en un año abstracto, que se desgrana en meses y estaciones según el reloj del eterno retorno de la naturaleza, que, a diferencia del nuestro, muere y renace una y otra vez en el solsticio de invierno."Muchos de los textos de este libro son originales, aunque otros provienen de mis articulos. He intentado elaborar un circulo anual que resume una epoca: la que me ha tocado en suerte. Una epoca de la que yo me siento a la vez exponente y fractura. Un circulo en el que se refleja el paso de las estaciones, se rescatan recuerdos y se deja constancia de mi vacilante experiencia vital, de mi perpleja vision de las cosas."

"Hi ha molts textos originals, en aquest llibre, però també n hi ha que provenen dels meus articles. He intentat elaborar un cercle anual que condensa tota una època. L'època que m ha to

El viatge del protagonista és curt: comença un dissabte amb una partida de tennis abans de dinar (que perd) i acaba durant el Madrid-Barça que retransmeten aquell vespre nadalenc i ventós per la televisio. Es diu Pau Paris, i fuig de la seva dona (parapetada darrere la muralla de les conviccions) per acabar trobant-se amb el cadaver duna prostituta a les mans que no sap com fer desapareixer. Metafora de lheroi contemporni, convertit en un Paris dubitatiu i sense horitzons que es deixatemptar pel diable i cau en un remoli pervers i fred, Paper de vidre es una novel·la descarnada i crua, que enxampa el lector amb la mateixa contundencia amb que el desti sensonyereix dels personatges.