Assumpta Montellà

Un relat essencial per conèixer un dels capítols més dramatics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra.Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebria de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz. Gracies a la incansable tasca de la historiadora Assumpta Montella, molts testimonis s'han atrevit a donar a conèixer les seves històries en aquest llibre que ja és un classic contemporani.

Una dona única. Una vida exemplar, Elisabeth Eidenbenz, la jove suïssa que va salvar les vides de 597 nens, fills de refugiats republicans reclosos al camp d’Argelers després de la desfeta, ha tingut

La Maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren

Assumpta Montellpà descriu la situació dels Pirineus durant els anys 1939 i 1945 que va patir l´exili de fugitius degut a la Segona Guerra Mundial.

Assumpta Montellà, l'autora de La maternitat d'Elna, ens descobreix en aquest apassionant llibre d'investigació, El setè camió, la història dels tresors que l'agònica República de Negrín va intentar salvar de la desfeta. A través del mite del setè camió, barreja de llegenda i realitat, que encara avui continua viu a la memòria dels empordanesos. Sobre el llbire Una nit de febrer de 1939, amb les tropes de Franco trepitjant-los els talons, un comboi de set camions evacuava els últims tresors de la República, que durant els darrers mesos de guerra havien estat ocults a la Mina Canta, a La Vajol. Set camions carregats d'or i de valuoses obres d'art procedents del Museo del Prado. Però només sis van aconseguir travessar la frontera francesa. El setè camió no va arribar mai...

Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz. «Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s'adorrnia i ella l'escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d'aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins deixar-li fora només al caparró. La sorra li feia de manta. Però al cap d'uns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.» Mercè Domènech (Portbou, 2004).

La Maternitat d'Elna en imatges és l'àlbum de fotos d'Elisabeth Eidenbenz, la jove mestra suïssa que va salvar d'una mort segura 597 nadons, fills dels exiliats republicans que malvivien en els camps de refugiats del sud de França. Una història commovedora, que ha generat versions en cinema i teatre, 15.000 exemplars venuts en català del llibre d'Assumpta Montellà, traduccions al castellà i al xinès, i fins i tot més de quaranta nenes anomenades

La història de les nostres bibliotecàries: heroïnes abans, durant i després de la guerra Lletraferides vol ser un reconeixement sincer a totes les bibliotecàries que durant un segle han estat al serv

La maternidad de Elna es el testimonio emocionante de unas mujeres que, estando a punto de dar a luz, fueron rescatadas de los campos de concentración republicanos de Sant Cebrià de Rosselló, Argeler

La Maternitat dElna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.«Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, sadormia i ella lescalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes daquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins deixar-li fora només al caparró. La sorra li feia de manta.Però al cap duns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.» Mercè Domènech (Portbou, 2004)

La Maternitat d'Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses als caps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argeleres i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.

Les dones sovint són invisibles, i a la història, també. Pa, crosta i molla és un conjunt de vivències de la Guerra Civil a la comarca de Les Garrigues, però amb mirada femenina, des de la quotidiani

El silenci dels telers dóna veu a les dones i nenes que durant dècades van treballar a les colònies tèxtils de Catalunya. Des de l’inici de la indústria catalana fins als nostres dies, passant per la

La batalla más sangrienta de la Guerra Civil, en primera persona. 115 son los días que duró la batalla más decisiva de la Guerra Civil, la más encarnizada, dolorosa e irracional de nuestra historia

La Maternidad de Elna es el testimonio emocionante de unas mujeres que, estando a punto de dar a luz, fueron rescatadas de los campos de concentración republicanos de Sant Cebrià de Rosselló, Argeler

La batalla més sagnant de la Guerra Civil, en primera persona. 115 són els dies que va durar la batalla més decisiva de la Guerra Civil, la més aferrissada, dolorosa i irracional de la nostra històr

Una nit de febrer de 1939, amb les tropes de Franco trepitjant-los els talons, un comboi de set camions evacuava els últims tresors de la República, que durant els darrers mesos de guerra havien estat ocults a la Mina Canta, a La Vajol. Set camions carregats dor i de valuoses obres dart procedents del Museo del Prado. Pero nomes sis van aconseguir travessar la frontera francesa. El sete camio no va arribar maiAssumpta Montella, lautora de La maternitat dElna, ens descobreix en aquest apassionant llibre dinvestigacio la historia dels tresors que lagonica Republica de Negrin va intentar salvar de la desfeta a traves del mite del sete camio, barreja de llegenda i realitat, que encara avui continua viu a la memoria dels empordanesos.

A Portbou hi conflueixen, durant uns dies i de forma casual, un seguit de personatges dispars: una professora d'Història i el seu primer amor, una periodista urbexer, una prostituta i un inspector de policia. D'entrada, aquests desconeguts sembla que comparteixen res entre ells, però una mort, la d'un d'ells, els acabara unint a la força. Què és el que té lloc a Portbou que acaba amb un mort i trastoca del tot la vida de diversos personatges? I el més important de tot, quin paper hi juga Le Rayon Vert, un hotel abandonat des de fa anys? Assumpta Montella debuta a la ficció amb Via morta, una novel·la sobre la venjança, l'amistat i l'amor que té com a escenaris el mar Mediterrani i les vies de tren que condueixen a Portbou, final de trajecte.

Contraban: anar contra el ban, contra lautoritat de fronteres establerta, per passar clandestinament mercaderies (o persones) per no pagar tribut. Lautoritat de frontera en el Pirineu catala durant la Segona Guerra Mundial eren els nazis, i el tributa pagar, la propia vida.Hi va haver un temps en que travessar els Pirineus es va convertir, per a molts, en sinonim de llibertat. Durant la Guerra Civil (1936-1939) eren espanyols, els que fugien, mentre que durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van ser families jueves i refugiats dels paisos ocupats pels alemanys, com França, Polonia, Belgica o Holanda, els que van travessar les muntanyes en unes condicions durissimes de fred, gana i cansament per entrar a Espanya fugint de la persecucio nazi. Els passadors eren catalans exiliats de la Guerra Civil o be nadius del Pirineu que malvivien en terres de frontera i que van fer possible la llibertat de molts: es van convertir en contrabandistes de la llibertat.