JOSEP BENET

En el pròleg a El president Companys, afusellat, ens recorda Josep Benet: «En el meu llibre anterior, Domènec Latorre, afusellat per catalanista, vaig escriure que Franco durant la guerra civil i després durant la postguerra, sobretot la immediata, cometé milers de crims contra els drets humans, contra la humanitat. Fou, doncs, un criminal de guerra. Cal dir-ho perquè és veritat; per tant, hauria hagut de ser jutjat per un tribunal penal internacional una vegada acabada la guerra mundial». En la línia de El president Companys, afusellat i Domènec Latorre, afusellat per catalanista, aquesta obra és una darrera aportació de Josep Benet a la reivindicació d'homes memorables injustament afusellats pel règim franquista. Nascut el 1887 al barri de Sants de Barcelona, Joan Peiró fou secretari General de la CNT i va arribar a ser ministre d'Industria de la Segona República. El 1939 s'exilià a França, però amb la invasió nazi va ser enviat a Alemania i d'allà fou extraditat a Espanya on va ser afusellat el juliol de 1942 a Paterna (València).

2009: centenari dels fets de la Setmana TragicaMaragall i la Setmana Tragica es una obra de referencia per entendre els fets que es produren a Barcelona a l'estiu del 1909 i encara es la radiografia mes clara per descobrir l'altura espiritual de l'intel·lectual Joan Maragall. L'opera prima de Josep Benet es, a mes, un referent de l'assagisme catala, un text classic que des de la seva publicacio el 1963 ha merescut un acolliment envejable. A mes d'haver estat doblement premiat (Premi Joan Maragall 1961 i Lletra d'Or 1963), ha estat reeditat sis vegades, i al llarg dels anys s'ha convertit en una eina imprescindible per comprendre la nostra historia recent.En el centenari de la Setmana Tragica, Edicions 62 recupera aquest assaig ial'enriqueix amb un nou epileg de Jordi Amat.a

Aquest llibre recull cinc treballs que afecten directament la normativa de la llengua, "criatura delicada que ha passat tràngols considerables i que probablement encara n'ha de passar d'altres de no menys perillosos". La llengua &eacut

Josep Benet (Cervera, 1920) ha estat, com a polític, una de les personalitats més importants del moviment antifranquista i, com a jurista, un gran advocat davant els consells de guerra i el Tribunal de Orden Público. Va ser el senador més votat a les primeres eleccions democràtiques i portaveu de la coalició unitària Entesa dels Catalans. Reelegit el 1979, l’any següent va ser diputat al Parlament de Catalunya, i, el 1982, candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Director, a la clandestinitat, de les Edicions Catalanes de París (1967-1976), on va publicar, sota pseudònim, les obres Catalunya sota el règim franquista (1973) i Marxisme català i qüestió nacional catalana (1974). Com a historiador ha publicat, a més, entre d’altres obres, Maragall i la Setmana Tràgica (Lletra d’Or 1963), Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el Bienni Progressista (1854-1856), en col·laboració amb Casimir Martí (1976), El president Tarradellas en els seus textos (1954-1988) (1992), L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya (1995), Carles Rahola, afusellat (1999) i Domènec Latorre, afusellat per catalanista (2003). Va ser el primer director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (1984-2001). Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1996), Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2000) i Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili (2001).

Josep Benet és una de les figures més rellevants de la societat política i cultural catalana dels darrers cinquanta anys. És difícil trobar una iniciativa cívica o política en què no hagi estat implicat, raó per la qual les seves opinions sempre merei....

Josep Benet ha estat el primer historiador que ha tingut accés a l'original del consell de guerra sumaríssim contra el president Companys. Com a resultat d'aquesta investigació i de les seves recerques, de 1990 ença, avui publica aquest nou llibre sobre Lluís Companys. Aquí es transcriu, per primera vegada, literalment i íntegrament, la sentència de mort contra el president de la Generalitat, i es presenten documents essencials sobre la detenció de Companys a França, el seu trasllat a l'Espanya franquista i el seu afusellament al castell de Montjuïc. Des d'ara no es podra parlar seriosament sobre el cas Companys sense haver llegit aquest llibre rigorós i emocionant.

Les memories d'infantesa i aprenentatge d'un dels intel·lectuals i polítics catalans mes reconeguts de la segona meitat del segle XX"El 14 d'abril de 1920 vaig neixer a Cervera ... Em batejaren el 27 d'abril seguent, festa de la Mare de Deu de Montserrat, patrona de Catalunya. Vaig fer la primera comunio a la parroquia de Sant Antoni, tambe de Cervera, el 8 de setembre de 1927, diada de les marededeus trobades, i, per tant, tambe de la de Montserrat. Onze anys despres del meu naixement, dia per dia, el 14 d'abril de 1931, Francesc Macia proclama la Republica Catalana. A partir d'aquest fet, quan he hagut de dir la data del meu naixement, sovint he sentit comentar: "Ah, el dia de la proclamacio de la Republica. Havies de ser republica...". I quan he hagut de facilitar la del meu bateig i la de la meva primera comunio, el comentari ha estat: "Havies de ser montserrati, per força..." I, certament, durant la meva ja llarga vida, he estat sempre republica -de la Republica Catalana!- i montserrati." Amb la claredat de judici que el caracteritza i des de la perspectiva privilegiada d'experimentat historiador, en aquestes Memories. De l'esperança a la desfeta (1920-1939) Josep Benet fa un repas dels anys d'infantesa i aprenentatge: des de la seva Cervera natal

Con motivo de conmemorarse, el año 2020, el centenario del nacimiento del historiador y político Josep Benet i Morell (1920-2008), el Centro de Historia Contemporánea de Cataluña evoca la memoria de quien fuera su primer director, con una segunda edicion de su libro, Marxismo catalan y cuestion nacional catalana (1930-1936), publicado en 1974 por las Ediciones Catalanas de Paris, con el pseudonimo de Roger Arnau. La obra es un alegato de Josep Benet a favor y en defensa de la existencia, en Cataluña, de un marxismo de caracter e ideologia catalanistas, superando la idea que el internacionalismo marxista negaba los particularismos de naturaleza nacionalista.

Josep Benet nació en Cervera en 1920. Su vida se caracterizó por la lucha contra el franquismo y por la defensa de las libertades y el autogobierno de Cataluña. En 1944 fundó el Front Universitari de Catalunya; en 1947 fue un destacado miembro de la Comisión para la entronización de la Mare de Déu de Montserrat; en los sesenta recibió el premio Joan Maragall del Institut d'Estudis Catalans, impulsó la campaña "Queremos obispos catalanes" y el grupo musical Els Setze Jutges (16 jueces), además de dirigir las Ediciones Catalanas de París; en 1977 fue senador con el apoyo popular del Estado español; en 1980 salió escogido diputado del Parlamento de Catalunya; en 1996 recibió el Premio de Honor de las Letras Catalanas; en 2000, la Medalla de Oro de la Generalitat, y en 2001 fue nombrado doctor honoris causa por la Universitat Rovira i Virgili. Poco antes de morir, el 24 de marzo de 2008, dejó preparado el primer volumen de sus Memòries.

Aquest volum recull un important nombre d'escrits -sovint en forma de conferències- en els quals Josep Benet exposa la seva visió de la Catalunya recent, des de la Segona República (a partir de 1931)

JOSEP M. BENET, uno de los autores más representativos del teatro catalán, nos ofrece en este volumen dos piezas cortas. 'Descripción de un paisaje' desarrolla, en clave de tragedia clásica, la