CARLES ARBAT SERAROLS

«Ceci est la couleur de mes rêves» (Éste es el color de mis sueños). Así fue como Joan Miró tituló en 1925 un cuadro muy especial que escondía su gran sueño: ser payés. Quería labrar un cielo azul y hacer crecer en él estrellas, pájaros, colores y palabras que utilizaría para pintar nuevos cuadros.

La Marina és una noia alegre i vital que li agrada viure en un món on tothom hi té cabuda. Malgrat tot, l'entristeix que hi hagi gent que la jutgi perquè és grassa. Això farà que intenti canviar la seva imatge i així agradar més. Però se n'adonarà que és un error i que ens hem i ens han d'acceptar tal i com som.

En coragre es va despertar després d'haver estat un munt d'anys dormint. Era golafre, egoista i dèspota. La gana el feia embogir i desitjava més que mai cruspir-se aquells estels tan dolços que estavellaven cada nit les vaques contra el cel. La fam d'en Coragre era insaciable i ben aviat se'ls va cruspir tots. Això i els actes d'una vaca peculiar van provocar la seua ira fins al punt d'aterrir totes les vaques de la contrada i desencadenar una devastadora batalla campal. Però poc s'esperava que no sempre és el més fort, ni qui imposa el terror, qui guanya...

En coragre es va despertar després d'haver estat un munt d'anys dormint. Era golafre, egoista i dèspota. La gana el feia embogir i desitjava més que mai cruspir-se aquells estels tan dolços que estavellaven cada nit les vaques contra el cel. La fam d'en Coragre era insaciable i ben aviat se'ls va cruspir tots. Això i els actes d'una vaca peculiar van provocar la seua ira fins al punt d'aterrir totes les vaques de la contrada i desencadenar una devastadora batalla campal. Però poc s'esperava que no sempre és el més fort, ni qui imposa el terror, qui guanya...