COLLEEN ROWAN KOSINSKI

Con todos los ladrillos colocados, una familia decide mudarse a una casa nueva. A medida que la familia crece, la casa disfruta del sonido de las risas que resuenan en sus pasillos y del golpeteo de los piececitos contra el suelo y se da cuenta de que ya no solo es una casa, sino un hogar, su hogar. Un día, la familia retira todas sus cosas y, con lágrimas en los ojos, se despide. La casa no sabe si podrá volver a ser feliz, pero una familia muy especial aparece y empieza a sentir esperanza, tal vez pueda volver a ser un hogar.

Amb l'últim maó posat a lloc, una família es trasllada a una casa tot just acabada de construir. A mesura que la família creix, la casa s'omple d'alegria amb les riallades que ressonen pels passadissos i el catric-catrac de peuets minúsculs trepitjant el terra, i s'adona que ja no és una casa i prou. S'ha convertit en una llar: la seva llar. Un dia, la família fica totes les seves coses en caixes i, amb llagrimes als ulls, li diu adeu. La casa no sap si podra tornar a ser feliç, fins que apareix una parella especial. Aleshores, comença a sentir un bri d'esperança… Potser podria tornar a ser una llar.