David Ginard i Féron

Aurora Picornell Femenias (1912-1937) es un paradigma de activista comunista juvenil de la Europa de entreguerras. Nacida en una familia obrera mallorquina, desde muy joven se comprometió con diversas causas sociales progresistas, en abierta transgresión al modelo tradicional de mujer hegemónico entonces. Antes de cumplir los 20 años ya era una conocida colaboradora de la prensa republicana y de izquierdas y dirigente local de la Liga Laica y del Sindicato de Sastrería. En 1931 se afilió al PCE, impulsando durante los años republicanos el grupo femenino, la sección de pioneros y el Comité Provincial del Socorro Rojo Internacional. Fue la primera difusora del Día de la Mujer Trabajadora en las Baleares. Su matrimonio y colaboración política con el célebre agente de la Komintern Heriberto Quiñones González, así como su carisma y capacidad oratoria, la convirtieron en la militante local más popular del PCE siendo conocida como la Pasionaria de Mallorca. A raíz del golpe de Estado de julio de 1936 fue detenida y encarcelada. Su asesinato en enero de 1937, durante la única saca de presas realizada en la cárcel femenina de Palma, fue uno de los episodios más dramáticos de la represión franquista en la isla. A raíz de su terrible muerte, se convirtió en una figura icónica femenina del comunismo español. De este modo, la posthistoria de Aurora Picornell condensa los vaivenes del proceso de recuperación de la memoria democrática y republicana desde la Guerra Civil hasta nuestros días.

Aurora Picornell Femenias (1912-1937) fou una rellevant activista política i social del segle XX. Nascuda en una família obrera de Palma (Mallorca), en plena adolescència es va implicar en iniciative

Els èxits, les febleses, els reptes i el tràgic final d’una de les figures senyeres de l’activisme polític i social del segle XX a Mallorca.Aurora Picornell Femenias (1912-1937) fou una rellevant act

Matilde Landa Vaz (Badajoz, 1904-Palma, 1942) fue definida por un contemporáneo como "un alma diamantina entregada a la mística comunista". Y, ciertamente, se trata de unos de los personajes más singulares del movimiento de mujeres de la primera mitad del siglo XX en España.Culta y refinada; con estudios universitarios; formada en el marco de la institución Libre de Enseñanza; admirada por científicos, escritores y artístas era, sin duda, una rara avis en la militancia comunista de su tiempo.

En castellà. Relat minuciós de la vida d'un revolucionari dels anys trenta que organitzà durant la República el Partit Comunista a Mallorca, el P

Aquest volum aborda diversos aspectes relatius als antecedents, trajectoria i desenllaç de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). El primer bloc temàtic se centra en els orígens del cop d

La història social i política de l’obrerisme balear en 44 entrevistes.Tercer lliurament de l’aplec de testimonis orals d’antics activistes d’esquerres que visqueren el període històric 1930-1950. S’h

Els inicis,el marxisme, lespai sindical, la cultura socialista, lexili, la clandestinitat.Aquest volum traça un breu recorregut per la historia del moviment socialista a les Illes Balears des dels primers brots de socialisme utopic en els anys quaranta del segle XIX fins a les eleccions generals de juny de 1977. Shi analitza la introduccio i divulgacio del marxisme, la lluita per lespai sindical, la construccio duna cultura socialista, lexpansio esdevinguda durant la Segona Republica, limpacte de la Guerra Civil i els intents de reconstruccio en lexili i la clandestinitat antifranquista.

Mateu Martí i Miquel «Ateu Martí» (1889-1936) fou un cèlebre activista social i polític de la Mallorca del primer terç del segle xx. Republicà, anticlerical, comunista, maçó, promotor del cooperativ

Segon volum d’entrevistes a testimonis orals de la Segona República, la Guerra Civil i el primer franquisme.Segon lliurament d’un aplec de testimonis orals sobre la Segona República, la Guerra Civil

Aquest volum analitza diversos aspectes de la historia política, social i economica de les dones íítreballadores a Europa, a Espaínya i a les Illes Balears en el període compres entre 1868 i 1936. El primer bloc tematic se centra en les condicions laborals femenines, tot combinant el context nacional i internacional amb l’estudi d’un grapat de situacions locals concretes. En el segon, s’aporten noves miirades a la contribucio dels diferents corrents politics obrers (socialistes, comuinistes, anarquistes i republicans) a l’emancipacio de les dones fins a la Guerra Civil. D’aquesta manera, l’articulacio politica i social de les treballadores s’aborda en estreta connexio amb les intenses transiforimacions ecoinomiques i l’evolucio de les mentalitats operades durant l’epoca contemporania.

Aquest volum aplega un conjunt d'entrevistes amb activistes polítics i socials que varen viure el procés històric comprès entre la proclamació de la Segona República i els primers anys de la dictadura franquista. Les converses foren enregistrades entre 1989 i 1992, i surten ara a la llum per primera vegada, transcrites i organitzades en camps temàtics i cronològics. Al llarg de les planes del llibre hi apareixen múltiples informacions inèdites, entorn de qüestions com ara l'articulació de les diferents cultures militants del moviment obrer balear, les condicions de vida dels treballadors, la violència política durant la Segona República, les actuacions davant el cop d'Estat de 1936, la vida quotidiana a les presons i camps de concentració, i la resistència antifranquista de postguerra. Tot plegat, l'experiència vivencial d'aquests testimonis directes ens aporta una mirada singular d'un dels períodes més convulsos de la nostra història contemporània.