Dino Campana

En 1914, poco antes de estallar la Gran Guerra, aparecía por vez primera el libro de los Cantos Órficos de Dino Campana (...). La aureola de la locura alentaba en las páginas de ese libro, iluminando panoramas febriles, manantiales de palabras obsesivas y retumbantes junto con logros maravillosos, coloreadas perspectivas casi suspendidas en un clima musical muy suave y desgarrador al mismo tiempo, invocaciones de un desesperado sabor humano. Sergio Solmi (Scrittori negli anni, Milano, Il Saggiatore)

Dino Campana és un dels poetes més submergits -per desconeixement, en la majoria d'ocasions; pel confusionari mite de poeta maleït que l'acompanya, en d'altres- alhora més valuosos de la literatura italiana del segle XX. Els seus Cants Òrfics, obra única, totalitzadora i feliçment desbordada, a la qual va dedicar tots els esforços de la seva tortuosa vida, constitueixen una cruïlla estètica decisiva en la qual conflueixen romanticisme, expressionisme, simbolisme, surrealisme, potencialitat visionària i una reelaboració tan profunda com intensa d'una bona part de la gran tradició lírica moderna italiana europea Per la importància del seu abast, no resulta exagerat situar el llibre de Dino Campana entre els cims literaris més rellevants del nostre temps. El present volum ofereix per primera vegada els Cants Òrfics íntegres en llengua catalana, en la minuciosa traducció de la poeta Susanna Rafart i en edició bilingüe fixada pel professor Francesco Ardolino, també autor del pròleg.