Doris Lessing, página 3 de 11

This is a collection of stories about Africa which evoke the people and continent, drawn from the author's experiences as a child in Southern Rhodesia.

Testimonio comprometido sobre la destrucción de Afganistán, este libro es el resultado del ardiente deseo de la autora de acabar con la indiferencia que reina sobre este país.

Stunning new edition of this classic African story collection 'It can be said of all white-dominated Africa that it was -- and still is -- the Old Chief's Country. So all the stories I write of a certain kind I think of as belonging under that heading; tales about white people, sometimes about black people, living in a landscape that not so very long ago was settled by black tribes, living in complex societies that the white people are only just beginning to study, let alone understand.' Doris Lessing, from the Preface. In this superb volume of African stories, Doris Lessing paints a magnificent portrait of the country in which she grew up. The cruelties of the white man towards the native, 'the amorphous black mass, like tadpoles, faceless, who existed merely to serve', the English settlers, ill at ease, the gamblers and moneymakers searching for diamonds and gold, and the presence, 'latent always in the blood', of Africa itself, its majestic beauty and timeless landscape: Doris Lessing draws them all together into a powerful, memorable vision.

Nos hallamos ante el testimonio de Ambien II, una importante burócrata siriana que pertenece al grupo de los Cinco, el cual dirige los destinos del imperio siriano desde el fin de la guerra con Canopus (su antiguo enemigo) hace incontables eras.La novela recoge tanto la evolución de los planetas Rohanda-Shikasta (la Tierra) y Sirius, como la metamorfosis y el despertar moral de la propia narradora. Paulatinamente, dejará de ser la destructora de culturas, para ser pupila de Canopus, y acabar como una clarividente analítica de la humanidad. Sin embargo, a pesar de todo ello Ambien II será condenada en un planeta desierto, debido a su evolución reflexiva y humanitaria.

A youthful crew are assembled around Frances Lennox's hospitable table. Wine and talk flow and nutricious tolerance can be sniffed. In this novel, Doris Lessing tackles the 1960s and its legacy, such as feminism, Communism, sub-Saharan Africa's independence, the spirit of '68, and revolution.

A El somni mes dolç, Doris Lessing, una de les escriptores mes destacades del nostre temps, torna al món de la seva propia experiencia: el Londres dels anys seixanta i l'Àfrica d'avui. Dues dones sin

Doris Lessing, apasionada luchadora por la libertad y las causas humanitarias, analiza en este libro el viaje que realizó a Peshawar �Pakistán- en septiembre de 1986, invitada por la

Ara, la seva reacció es desviava d'ell. S'adonava que començava a estar neguitosa, i que ell ho notava. I també que a ell li sabia greu: ella l'atreia. L'expressió de la seva cara deixava ben clar que estava decidit a retenir-la; ella endevinava que en tot allò hi havia un punt d'arrogància, una arrogància sexual que quedaria ferida si ella no li corresponia, i això li va fer sentir un desig sobtat de fugir. Aquest conjunt d'emocions, tan inesperades i violentes que la feien sentir incòmoda, la van portar a pensar en el seu marit, el George. S'havia casat amb el George gairebé per esgotament, després que ell l'hagués festejada amb vehemència durant un any. S'havia adonat que no hauria de casar-s'hi. Però ho va fer; no va tenir prou coratge per deixar-lo. Poc després de casar-se, havia començat a sentir repulsió sexual per ell, un sentiment que era incapaç de controlar o dissimular. Allò va redoblar el desig en ell, cosa que va fer augmentar l'aversió d'ella; fins i tot semblava que al Geroge aquella repulsió li produïa una certa excitació i un cert plaer. Aparentment, havien arribat a una mena d'irremeiable punt mort psicològic. Llavors, per picar-la, ell se n'havia anat al llit amb una altra dona i li ho havia explicat. Amb retard, ella havia trobat el valor que abans li havia faltat per trencar la relació: es va aferrar, de manera deshonesta i desesperada, al fet que ell no li havia estat fidel. Allò no es corresponia amb el seu codi moral, i el fet d'utilitzar arguments convencionals, de repetir fins a la sacietat, perquè era una covarda, que ell li havia estat infidel, feia que es menyspreés a ella mateixa. Les darreres setmanes amb el George van ser un malson d'automenyspreu i d'histèria, fins que al final ella se'n va anar de casa, per posar fi a tot allò, per posar distància entre ella mateixa i l'home que l'asfixiava, que la tenia empresonada, que, pel que semblava, li anul·lava la voluntat. Llavors ell es va

Alice, una mujer sensata y realista, se ocupa desde hace tiempo de Jasper, un homosexual con quien comparte un radicalismo de izquierdas un tanto difuso y a menudo contradictorio. Ambos recalan en una casa en ruinas junto con un grupo de jóvenes deseosos por colaborar con el IRA. Alice lucha en la calle, pinta consignas en las paredes, participa en piquetes huelguistas, pero al mismo tiempo se entrega con fervor al cuidado de las cuarto paredes maltrechas donde vive para convertirlas en un lugar habitable. Es así, con fina ironía y un peculiar sentido del humor, como Doris Lessing acompaña a La buena terrorista en una tareas públicas y privadas para mostrarnos una vez más los resortes inesperados de una mente en apariencia dogmática y maniqueísta.

Harriet and David Levatt defy the chaotic, unconstrained 1960s with a closely-guarded, nurturing family environment. Into an already large family, which Harriet tends while David works, their fifth child is born. Ben, an ugly, violent, demanding baby, is shockingly alien to their comfortable, kind home-his mother cannot love him and his father cannot even touch him. The four other children are afraid of him. Their external family and friends stay away. This novel explores a family's-and by extension, society's-attempts to deal with the brutality that exists within it, despite efforts to insulate members from it.