Enric Lluch, página 4 de 18

Imagineu-vos una colla de xics i xiques de ciutat a qui els pares han decidit que els cal una injecció de natura. Ara poseu-vos al seu lloc, de colònies enmig del no-res i sense cobertura i, a més, e

María, o seu papá e a súa mamá van de excursión ás brañas e atopan unha ra. ¿É ou non é un príncipe encantado? A nova colección “Paseniño” de Xerais, destinada aos primeiros lectores, ten como obxect

Finalista del Premi Edebé de Literatura Infantil El rei Bori-Bori, preocupat pel seu fill Bartomeu, que té angines, abandona la batalla contra el seu etern enemic, el rei Xalop. També aquest decideix tornar al seu palau per a veure la seua filla Casimira. No obstant aixo, pel cami, un lladre espavilat els pren la corona, la capa, lespasa i el cavall. Els dos reis es troben per casualitat i decideixen anar darrere la pista del lladre. Ui, ui, ui, quin guirigall!

Un buen día, Potosnáguel conoció a una lagartija que hablaba y componía música. Después, entabló amistad con un ratón que recogía las quejas de las personas y las metía en un saco. Tal vez estés pensanado que un niño no puede hablar o jugar con los animales, ni nada por el estilo. Pues bien, ¿Por que no lo compruebas? Seguro que, con un poco de voluntad, tu tambien podrias ser como Potosnaguel.

Un antic conegut de Joan intenta vendre-li unes antiguitats i despres desapareix misteriosament. Com que es l última persona que l ha vist, Joan es veu embolicat en tota una trama en que participen families benestants, la policia, traficants d estupefaents i tot un seguit de personatges que pertanyen a una organitzacio gens escrupolosa a l hora d aconseguir els seus objectius: la Germanor del Cami. Demanar ajuda al bala del seu nebot Adria i la seua amiga no sembla el mes assenyat... pero es el que hi ha, que hi farem!Una novel·la d intriga amb elements historics basada, en bona part, en uns fets reals viscuts per l autor de la narracio.

Finalista del Premi Edebé de Literatura Infantil El rei Bori-Bori, preocupat pel seu fill Bartomeu, que té angines, abandona la batalla contra el seu etern enemic, el rei Xalop. També aquest decideix tornar al seu palau per a veure la seua filla Casimira. No obstant aixo, pel cami, un lladre espavilat els pren la corona, la capa, lespasa i el cavall. Els dos reis es troben per casualitat i decideixen anar darrere la pista del lladre. Ui, ui, ui, quin guirigall!

Els reis de Trèvol s’enfilaren damunt dels seus cavalls i marxaren a berenar. Ningú no sabé com, però es perderen. Així doncs, el país restà sense rei, sense reina... i sense hereus a la corona. Oi,

Les llepolies més sucrenyes i els caramels més dolços del món sencer els ha fabricats l’inventor Xaveta. Aquest home coneix un fum de fórmules. Però Xaveta no sempre ha inventat coses dolces i bones.

Arran de terra broten la vida i la fantasia. L´autor ho creu així, i ens ho demostra amb contes que s´enreden entre si com cireres i ens ensenyen a veure d´una altra manera les coses de cada dia. Des de la història realista a la faula, passant pel conte fantasic, a cada pagina del llibre sentim ben a les clares el sospir suau de la vida.

Mismís i Trisparís, cosins d’Hèrcules, el famós guerrer, ixen a la recerca de monstres, gegants, dracs, lladres i bandolers. Pel camí trobaran els homes i dones de les orelles-pàmpol, el rei Que-que-

El enano Gumersindo, hijo único de unos malabaristas, nació en uno de los carromatos del circo. El día en que nació la princesa Noanín, toda las campanas de la capital lo celebraron con sus sonidos, pues ellas seria la heredera del reino de Barcenia. Parecia que aquellos niños nunca se conocerian y sin embargo estaban destinados a encontrarse.

O pai de Carlos di que a tía Dolores está tola. Pero cando, polo seu aniversario, lle regala un frasco cheíño de caramelos máxicos, Carlos pensa que é a mellor tía do mundo.

Albert s'apunta les històries que li explica el seu avi en una llibreta que li van portar els Reis Mags. Perquè l'avi en sap un munt: unes de núvols, unes altres de pirates, unes de follets, unes altres d'ogres. Però les que aquí ens conta l'avi d'Albert