ESTANISLAU ROCA I BLANCH

El tombant del segle XIX al XX fou prolífic en la producció de manuals en l'àmbit de la bibliografia urbanística. Recordem els textos de Stübben, Baumeister, Eberstad i Henard o, una mica més tardà, el Town Planning in Practice de Raymond Unwin. Eren anys d'afirmació d'una disciplina i de difusió de tècniques i conceptes, i aquells manuals tenien la immensa utilitat de resumir el més substancial d'una matèria. Més tard, cap als anys seixanta i setanta, destaquen tot un seguit de textos de disseny urbà impulsats pel Greater London Council. I ara, a l'inici del segle XXI, en temps d'incerteses en el camp de l'urbanisme, tornem a necessitar bons manuals, com és aquest. El projecte de l´espai viari presenta acuradament el més substancial de la tècnica dels traçats viaris (la seva geometria, l'encaix topogràfic, els elements que els integren, les característiques dels moviments...), evitant el perill d'oferir-ne una visió autònoma o esbiaixada, pròpia dels qui pensen que la tècnica pot substituir el projecte, la idea d'arquitectura i de ciutat. Una de les lliçons clau d'aquest manual, potser la més important, és aquesta: que ens ensenya a fer traçats acurats i, al mateix temps, a pensar en la forma general de la ciutat i de la seva arquitectura, en els espais que es van generant, en la percepció que en tenim quan ens movem. Es tracta, doncs, d'una contribució extraordinària en el camp de la docència, i que també serà utilíssima per a tots aquells que es plantegen el projecte de l'espai viari.

Aquest llibre presenta una reflexió acadèmica i professional al Campus de la Diagonal amb un ampli ventall d'idees urbanístiques que permeten establir un nou escenari universitari i millorar la relació amb la ciutat. Durant els anys seixanta i setanta del segle passat es varen realitzar diversos projectes d'edificis i recintes universitaris de gran interès (de Carlo, Candilis, Sert). També es varen publicar notables estudis sobre la relació entre la ciutat i la universitat. Feia, però, força anys que aquestes qüestions no semblaven ocupar l'agenda d'arquitectes, urbanistes i responsables universitaris. Per això sembla tan oportú l'esforç de recollir en aquestes poc més de dues-centes planes tot un seguit de riques reflexions i de projectes, tant aquells que responen a encàrrecs concrets de la UB i de la UPC, com aquells que han realitzat un conjunt d'estudiants per recosir i fer ciutat d'una munió d'edificis, sovint de caràcter abstret i poc permeable, tallats per una avinguda de grans dimensions i disposats sense cap visió de conjunt.