Felícia Fuster

Felícia Fuster (Barcelona, 1921 – París, 2012), va ser una poeta i una artista d’alt voltatge. Com a poeta va ser finalista del premi Carles Riba de 1983 amb l’obra que us presentem. Quatre anys desp

L'anthologie Cordages du Vent met pour la première fois a la portée du lecteur français la poésie de Felícia Fuster (Barcelone, 1921 - Paris, 2012). C'est une voix lyrique novatrice, a la sensibilité tout a fait contemporaine. Sa rencontre avec la culture française s'est faite de façon naturelle : Fuster a vécu a Paris a partir des années 1950, et c'est dans cette ville qu'elle appréciait, qu'elle a développé toute son activité artistique et littéraire. Ces deux aspects de son oeuvre, sont étroitement liés. Cordages du Vent rassemble une sélection de poèmes tirés de l'ensemble des livres de Felícia Fuster publiés depuis la parution en 1984 de Una cançó per a ningú i trenta dialegs inútils qui a été suivie immédiatement par celle de Aquelles cordes del vent (1987), I encara (1987), Passarel·les / Mosaïques (1992), Versió original (1996), Sorra de temps absent (1998) i Postals no escrites (2001). Un ensemble qui constitue une oeuvre dense et a obtenu la reconnaissance de la critique et des lecteurs, ainsi que des poètes et artistes tels que Maria-Mercè Marçal, Francesc Parcerisas et Albert Rafols-Casamada. Actuellement Felícia Fuster est une voix qui irradie parmi les nouvelles générations. L'excellente traduction de Marc Audí permet de donner a la poésie de Felícia Fuster la clarté et la sonorité de l'original catalan. La reproduction de l'oeuvre plastique de l'auteure complète le volume et l'embellit.

No em pregunteu avui quin nom em dic: avui m’han batejat amb cordes, amb una espasa, amb foc. Amb meteors. Amb lava.

Postals no escrites, de Felícia Fuster, és un homenatge al Japó fet a la japonesa. Així, ens trobem davant d'un volum poètic confegit a base d' haikai; un volum que respon al desig que la poesia penetri tots els estaments de la societat catalana com ho ha fet al Japó.

La poesia de Felícia Fuster té una força imantant. La seva lectura desperta entusiasme i fa la trena amb la poesia contemporània, amb poetes de diverses generacions a qui hem demanat que lliurement s

Sorra de temps absent fou finalista al premi Màrius Torres el 1998. Aquest volum va suposar un trencament amb la seva poètica anterior per endinsar-se encara més en el terreny de l'experimentalisme.

Recuperació, en un sol volum, d'una obra fins ara introbableAquest volum, editat a càrrec de Llusa Julià, recull els sis llibres de poesia de Felícia Fuster (avui introbables) i el llibre de traducci

Un libro protagonizado pola incerteza que unha nena sente cando os seus pais lle din que vai ter un irmán. As preguntas acoden voando á súa cabeciña: e como será?, e como é posible iso?, e como vai cambiar a miña vida?, e os meus pais agora van ser diferentes? María Solar constrúe unha historia divertida que permitirá, a irmáns maiores e a pais e nais co seu segundo en camiño, abordar o tempo da espera dende a comicidade e unha visión moi graciosa do mundo. Porque non hai nada máis fascinante que ter un irmán.