J.V. FOIX

(Sarrià [actualment incorporat a Barcelona], 28 de gener de 1893 — Barcelona, 29 de gener de 1987). Poeta, periodista i assagista. Signava J.V. Foix. Inicià els estudis de dret i continuà tota la vida vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià, el seu poble natal (posteriorment convertit en barri de Barcelona). Redactor de La Revista, on col·laborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes (1917), fou també l’animador de la revista sarrianenca La Cònsola (1919-20), on inserí ja algun cal·ligrama. Per conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, Monitor (1921-23), i es convertí en un dels fundadors més actius d’Acció Catalana (1922). Dirigí el butlletí d’aquest grup i la darrera etapa de la revista Trossos, de Josep Maria Junoy i Muns. Fou un dels fundadors de l’Aeroclub de Catalunya (símbol de la seva actitud d’avantguarda). Fou redactor de L’Amic de les Arts (1926-28), de Sitges, i de Quaderns de Poesia (1935-36), on —ultra la Revista de Poesia (1925-27)— figuren els seus principals texts teòrics sobre l’avantguarda.
Tot i que es proclamà “investigador en poesia”, Foix aconseguí una obra de síntesi entre el classicisme i un avantguardisme molt personal —més integrador que gratuït—, que passa per provatures futuristes i surrealistes (cal recordar la seva amistat amb Dalí, Miró, Éluard i García Lorca). El seu món, que lliga la lírica i les arts plàstiques, té les arrels en els clàssics catalans, provençals i italians.