FRANCESC BONONAD

Potser sigui aquest llibre un autèntic cas d''artefacte literari on l''assaig, la filosofia, la poesia, la fotografia i la narrativa curta formen un volum coherent com ho són les petjades fermes que

Francesc Bononad reinterpreta los cuentos clásicos de reyes y princesas con una historia de humor que nos habla de un rey que era capaz de reír con todas las vocales, salvo la “U”. Como buen cuento d

"El que engegue ara no sé si és poesia, assaig, narrativa, prosa poètica o poema en prosa, que tant és, poesia assagística o assaig amb ritme sense rima, que tant se val; ni tan sols sé si més aviat són cotxes de tracció animal que no vehicles a motor, que tant me fa. Voldria, això sí, que aquells que pugen als meus autos -dissipacions de tot xassís estable-, aprofiten la fricció de les formes i dels continguts per a experimentar una sensació amortidora, dilatòria, la prudent i retentiva reducció de marxes

Francesc Bononad reinterpreta els contes classics de reis i princeses amb una historia d& x02019;humor que ens parla d& x02019;un rei que era capaç de riure amb totes les vocals, llevat de la U. Com a bon conte de tota la vida, es convoquen experts de tot el regne (bufons, humoristes, comediants, bromistes) per aconseguir que el rei rigui amb la U amb tota mena de recursos escatologics.

Publicar l''obra de Francesc Bononad és una arriscada aposta editorial, certament, però alhora és donar a conèixer una literatura exigent, desbordant, trencadora, inquietant que va de la prosa poètic

Facebook’ és la provatura, l’experiment a què l’autor ha sotmès un material certament sensible i, tal com els agrada esbombar als mitjans de comunicació massius, de rabiosa actualitat. La matèria d’a