FRANCESC BONONAD

Potser sigui aquest llibre un autèntic cas d'artefacte literari on l'assaig, la filosofia, la poesia, la fotografia i la narrativa curta formen un volum coherent com ho són les petjades fermes que s'enfonsen en la neu. Aquestes empremtes dibuixen un camí que menarà al lector a llocs ignots, a establir un diàleg intern amb si mateix i el llibre. Que no ens confongui la joventut del seu autor; el risc, la qualitat i un ús exquisit del llenguatge es trobaran en cadascuna de les pàgines del llibre. No es pot dir mai, però potser tenim a les mans la primera obra d'un gran autor. No ho sabrem si no ens endinsem en la seva lectura. De moment, emperò, no estarà de més donar-li una oportunitat a aquesta nova veu que beu de moltes veus; Kafka, Auster, Monterroso, Sòria, Melville, Hawthorne, Camus... Així que passin i frueixin d'aquests relats i d'aquestes fotografies -oftalmocontes-, de lectura i visió a voltes plaent, a voltes claustrofòbica, intrigant, punyent i d'una potència sorprenent.

"El que engegue ara no sé si és poesia, assaig, narrativa, prosa poètica o poema en prosa, que tant és, poesia assagística o assaig amb ritme sense rima, que tant se val; ni tan sols sé si més aviat són cotxes de tracció animal que no vehicles a motor, que tant me fa. Voldria, això sí, que aquells que pugen als meus autos -dissipacions de tot xassís estable-, aprofiten la fricció de les formes i dels continguts per a experimentar una sensació amortidora, dilatòria, la prudent i retentiva reducció de marxes

Publicar l'obra de Francesc Bononad és una arriscada aposta editorial, certament, però alhora és donar a conèixer una literatura exigent, desbordant, trencadora, inquietant que va de la prosa poètica

Facebook’ és la provatura, l’experiment a què l’autor ha sotmès un material certament sensible i, tal com els agrada esbombar als mitjans de comunicació massius, de rabiosa actualitat. La matèria d’aquest llibret no revela res és d’una commoció indiscutible. ‘Facebook’ té un caràcter intencionadament breu i fragmentari, d’acord amb el seu assumpte i amb la voluntat d’emular les condicions d’escriptura (urgència, provisionalitat) de, per (a) exemple(s), el reportatge periodístic, l’assaig o el dietari. En una descripció literària; el que no està de més, però, és assenyalar que amb ‘Facebook’ ha volgut reivindicar el fragment com un text centrífug, val a dir, que no es clou en si mateix per impedir-nos d’entrar-hi amb ànim d’arrodonir-lo, refer-lo o completar-lo. La brevetat -tret que retrata també la poesia- exigeix que el lector continuï la senda iniciada, tal com l’esbós, en pintura, convida a l’elaboració darrera del que quatre traços han suggerit. La brevetat, així mateix , crida a gaudir del que ja està fet de nou la poesia.

Francesc Bononad reinterpreta els contes classics de reis i princeses amb una historia d& x02019;humor que ens parla d& x02019;un rei que era capaç de riure amb totes les vocals, llevat de la U. Com a bon conte de tota la vida, es convoquen experts de tot el regne (bufons, humoristes, comediants, bromistes) per aconseguir que el rei rigui amb la U amb tota mena de recursos escatologics.

Francesc Bononad reinterpreta los cuentos clásicos de reyes y princesas con una historia de humor que nos habla de un rey que era capaz de reír con todas las vocales, salvo la “U”. Como buen cuento d