Francesc Oller

En aquest vocabulari ens proposem la recuperació parcial dels termes mariners catalans emprats per les gents de la mar i el seu entorn. Ha anat de poc com no perdem part d'un patrimoni cultural ben nostre, la parla marinera, espècie d'argot habitual dels que viuen de la mar, els habitants dels pobles del litoral i que fa segles que fan servir. Per realitzar aquest treball hem cosultat infinitat de fonts documentals antigues, hem dialogat amb els pocs vells mariners que hem trobat en disposició d'ajudar-nos i hem aprofundit en l'estudi de la construcció naval, la navegació i tot el que fa referència al seu entorn. Per facilitar la consulta d'aquesta eina de treball, em subdividit el volum en parts que tracten, cadascuna, d'un tema en particular: el buc, l'eixàrcia, els aparells, la vela, el temps i les veus més frequents emprades en la navegació i en altres labors que es desenvolupen en el medi mariner.

La vela latina tiene una antigüedad estimada en 2.000 años. Con ella navegaron los romanos, bizantinos y árabes, de los que nosotros hemos adquirido sus conocimientos. De su evolución, nacieron las v