Francesc Pujols

A banda de ser l'obra de divulgació més important del pensament de l'escriptor, crític pictòric, filòsof, gran conversador i humorista Francesc Pujols (Barcelona, 1882-Martorell, 1962), 'Guia espiritual de Catalunya' és l'obra en què Pujols reflexiona més profundament sobre la idiosincràsia dels catalans. Artur Bladé i Desumvila va aplegar aquestes opinions el 1943 en l'exili de Mèxic --tots dos autors havien conversat a bastament en un primer exili a Montpeller-- i és a través de la seva veu que Pujols (una de les figures més iconoclastes de la nostra cultura, situat en la tradició que comença en Ramon Llull i Anselm Turmeda i que passa per Jacint Verdaguer, Antoni Gaudí, Josep Pla o Salvador Dalí entre d´altres, i de qui darrerament --per fer-li justícia-- s´ha recuperat a Llibres de l'índex el seu 'Hiparxiologi') ens parla del seny, del liberalisme, del paisatge, de la llengua, de la filosofia, de l'ànima, de la religió i del geni catalans.

«En Cambó treballa per la llibertat de Catalunya; en Companys treballa per la llibertat dels fills desheredats de Catalunya.»«—I escolteu, i els separatistes?De separatistes, teòricament tots ho som, però pràcticament no n’hi ha cap —va dir un dia en Prat de la Riba.»«Hi ha el fet que el problema espanyol i fins l’ibèric és urgent, i en canvi el de Catalunya té espera.» Francesc PujolsPujols, mai es cansava de dir que no tenia pressa perquè li fos concedida la raó perquè la veritat té el seu ritme i no se la pot forçar, es va abocar al pamfletisme polític. Tot el seu pensament, recollit en centenars de pàgines escrites amb el seu peculiar estil, el va destil·lar aquí al servei d’un sol objectiu: que el país no fallés. Aquesta esperança, difressada amb la ironia pujolsiana de sempre, fa que aquest sigui no només el llibre més fàcil de Pujols sinó també el més innocent i generós. I malgrat això, o potser per això, la seva proposta és especialment lúcida i vigent. Si el lector té una mica d’imaginació i de coneixements d’història, es farà un fart de riure i de plorar establint paral·lelismes amb l’actualitat i constatant fins a quin punt els temors i les esperances de Pujols tenien justificació.

“El ritual de la religió catalana s’anomena hiperxiologi perquè està fonamentat en la Hiperxologia o ciència de l’existència, que és la ciència universal catalana que estudia tota l’existència”. Així comença Francesc Pujols, el xofer de Déu, en paraules de Pompeu Fabra, L’Hiperxologi o ritual de la religió catalana. Un personatge que va marcar incisivament la societat de Catalunya fins als anys trenta del segle XX. Aquest text no és una proposta de secta, és la base de l’anomenada religió cientifica catalana al capdevall una manera de veure el món on Salvador Dalí, Antoni Gaudi, el cantant Sisa, el pintor Isidre Nonell , el poeta Carles Riba i un llarguissima cua de ciutadans hi han trobat elements de pensament. Aquest és la primera edició del text clandestí i fins ara inèdit .

Francesc Pujols i Artur Bladé van coincidir a l’exili, a Montpeller, a partir de l’any 1939. La família Bladé compartia, amb altres refugiats, Villa Arroumic, una casa a la qual Pujols solia acudir p

«La figura literària de Francesc Pujols és polifacètica i encara no ha estat analitzada a fons del tot. Tothom sap qui era Francesc Pujols, però se sap per aproximació, per intuïció o per simpatia/an

Surrealista abans del Surrealisme, La tardor Barcelona és una novel·la oblidada de Francesc Pujols que es va anticipar al seu temps i que pel seu suport d’edició (es publicà a la revista Papitu l’any 1908) va tenir una vida efímera.El protagonsita viu una tragèdia espectacular: un crim, una dona, un vagó de tren, un manual del perfecte suïcida… És una narració onírica, una màscara de la literatura carnavalesca d’absoluta modernitat. Una obra daliniana abans de Dalí.Edició d’Enric Casasses i introducció de Joaquim Auladell, de l’Associació Francesc Pujols.

Arpòliques de Francesc Pujols recull els articles publicats a la revista satírica Papitu, sobretot entre 1908 i 1911, de la qual aquest savi de Martorell va ser director. Signats sota el pseudònim d’