Francesc Torralba, página 3 de 11

Estamos ante una especie de vademecum para el diálogo entre creyentes y no creyentes. Lejos de la frialdad del estudio academico, estas páginas rezuman una experiencia vivida, el resultado de innumerables lecturas y del contacto personal con personas que no creen. Esta obra se coloca admirablemente a caballo de dos pontificados. El de Benedicto XVI, quien propuso la idea del Atrio de los Gentiles, un lugar de encuentro entre creyentes y no creyentes. Y el del papa Francisco, que invita a los fieles a salir del recinto calido de la propia tribu para dirigirse hacia las periferias del mundo, las "periferias existenciales" en donde vive el otro. El Prof. Torralba ha preferido usar otra imagen elocuente: la de la tierra de nadie, la frontera, el confin, donde creyente y no creyente se encuentran en la busqueda del sentido ultimo de las cosas. Este encuentro entre creyentes y no creyentes acontece cuando se dejan atras apologeticas feroces y profanaciones devastadoras, cuando se retira el manto gris de la indiferencia y la superficialidad que sepulta el anhelo profundo de busqueda y, en cambio, se revelan las razones profundas de la esperanza del creyente y la espera del agnostico.

El segle xx ha estat un segle tumultuós. És difícil fer-ne memòria sense caure en maximalismes ni minimalismes. És difícil reconèixer les grans innovacions que s'hi han fet, però, a la vegada, no podem oblidar que ha estat un dels segles més sagnants de la història. En aquest petit llibre se'n recull una primera valoració. El llibre inclou tres textos de tres analistes que evoquen la memòria del segle en el terreny de les idees. Un treball de síntesi complex, però alhora suggerent, per saber què ha estat i què hem après del segle passat. Aquesta obra forma part dels treballs encarregats per la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d'Urgell.

L'àmbit educatiu és, alhora, un món viu i problemàtic. Els educadors experimentem, sovint, impotència i perplexitat. No sabem com transmetre el que creiem i, de vegades, ens sentim incapaços de fer f

Educar en l'emprenedoria és educar en valors, perquè emprendre és un estil de vida, és practicar l'ofici de ser persona. En aquesta tria de valors, en la seva explicació i en els consells per ajudar petits i joves a conèixer-los, reconèixer-los, valorar-los i posar-los en pràctica, hem volgut apropar-vos el nostre concepte de l'emprenedoria. El futur és d'ells, mostrem-los aquests valors, i que les nostres accions, les dels educadors, parlin més que les nostres paraules.

Francesc Torralba i Rosselló (Barcelona, 1967): és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Actualment és professor catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i membre col·laborador de l'Institut Borja de Bioètica. Ha publicat més d'una quarantena de llibres : Pares i fills, L'aventura de trobar-se avui (2003), L'art de saber escoltar (2007) i El sentit de la vida (Ara Llibres, 2008), entre d'altres. Aquest és un llibre transgressor que explora una qüestió políticament i socialment incorrecta: la mort. Ens proposem plantar-li cara, oferir elements per afrontar-la amb serenitat i cercar mecanismes de consol davant de la mort d'un ésser estimat. Ocultar la mort és un mecanisme de defensa, però no és una resposta sensata enfront de la mort, que avui dia continua sent un tabú en la nostra cultura. Quan una persona tñe clar que aquest petó pot ser l'últim petó, que aquesta carícia pot ser l'última, besa com mai, acaricia com si la pell de l'altre fos el tresor més preuat. Com escriu Ciceró, "morir fugint és lleig; morir vencent, gloriós", però per vèncer, cal plantar cara a la mort.

Este libro contiene un racimo de cartas que nunca llegaron a su destinatario. Una mujer acelerada escribe a un hombre todavía más acelerado y cuenta sus aventuras y desventuras, sufrimientos y alegrías. Ello motiva un epistolario de corazón a corazón; una correspondencia que va más allá de la cortesía y las buenas formas y ahonda en la experiencia de dos seres humanos que buscan algo de sosiego en un mundo sin sosiego; algún remedio para pacificar el alma.

En un mundo donde los roles tradicionales del educador y del educando se transforman acele-radamente, en el que los espacios y los tiempos educativos se modifican de manera repentina y donde aparecen entornos de carácter virtual como escenarios propios de la acción educativa, se impone la tarea de pensar lo ineludiblemente humano de la acción educativa, el sentido y la razón de ser de la tarea de educar y la soberanía de la persona en dicha acción.

¿Qué sentido tiene todo? ¿Hacia dónde va nuestra vida? ¿Por qué nos morimos? ¿Hay algo después de la muerte?¿Qué sentido tiene todo?¿Hacia dónde va nuestra vida?¿Por qué nos morimos?¿Hay algo después de la muerte?Quiza no hay una respuesta concluyente a estas cuestiones, pero toda persona se las plantea en un momento u otro de su vida. En estas paginas, el prestigioso filosofo y teologo Francesc Torralba presenta argumentos lucidos y comprensibles a las grandes incertidumbres existenciales.En nuestro viaje por la vida, no sabemos en que estacion nos tocara apearnos, pero si lo aprovechamos para buscar la belleza, la bondad, la verdad y la unidad, habra tenido un sentido.

"Alzheimer espiritual", "balconear", "conversión ecológica", "cultura del descarte", "martalismo", "misericordia", "primerear", "psicología de la tumba" o "revolución de la ternura" son algunas de las voces de este "Diccionario Bergoglio", que recoge los conceptos que sustentan el armazon de uno de los papados mas ilusionantes en la historia de la Iglesia. Un pontificado repleto de imagenes simbolicas y de gestos peculiares del papa Francisco, de los cuales Francesc Torralba recupera las ideas y los principios de un pontificado que trasciende lo aparente y nos muestra su pensamiento, en el que siempre esta presente el projimo.

Aquest llibre parla de veritats, perque “sovint constatem que la veritat es tergiversada, ocultada i amagada per determinats interessos. I no solament en els mitjans de comunicació social, sino tambe en la nostra vida quotidiana, en el marc de les nostres relacions. Tambe observem que, en l’agora social, circulen falses veritats, missatges enganyosos que creen un ambient terbol i abonen el terreny de la desconfiança”. Encara hi ha lloc, per a la veritat?

Este libro habla de verdades, porque “a menudo constatamos que la verdad es tergiversada, ocultada y escondida por determinados intereses. Y no solo en los medios de comunicación social, sino tambien en nuestra vida cotidiana, en el marco de nuestras relaciones. Tambien observamos que, en el agora social, circulan falsas verdades, mensajes engañosos que crean un ambiente turbio y abonan el terreno de la desconfianza”. ¿Todavia hay lugar para la verdad?

Las crisis son ocasiones para auditar nuestra forma de vida, explorar las causas que la activaron y abordar el futuro desde una nueva mentalidad. Esta crisis global nos ha permitido redescubrir valores como el cuidado, la gratitud, la humildad, la solidaridad, la paciencia, la perseverancia, la generosidad y la entrega, valores que extrañamente ocupan un lugar relevante en nuestra sociedad. Todo ello nos exige repensar como vivimos, nos relacionamos, producimos y consumimos, pero, a su vez, nos invita a imaginar un futuro distinto, a soñar otro mundo posible para nosotros y para las generaciones venideras.

Com sobreviure en un món incert i inestable.Aspirem a tenir més followers, lluitem contra el pas del temps i pensem que la nostra vida és plena perquè estem constantment ocupats. Els valors tradicion

Jean Paul Sarte, Franz Kafka i Milan Kundera: tres mirades diferents sobre la realitat, tres percepcions del món que participen d'un mateix rerafons filosòfic, d'una mateixa sensibilitat: l'absurd. Tres obres que neixen, creixen i maduren sota l'eclipsi de Déu, en l'atmosfera de la buidor més penetrant i la negació radical del sentit. L'ésser és estantís, feble, pura representació, i la vida humana una comèdia tragicòmica que comença per casualitat i s'acaba també per pura casualitat. Però l'home ha de viure, i si el món no té sentit, caldrà forjar-lo amb les pròpies mans, caldrà projectar una idea per la qual valgui la pena viure i morir (Kierkegaard). Tres iniciatives, tres expectatives, que es configuren sota l'escola de l'absurd i la mort de Déu (Nietzsche). Davant d'aquesta concepció del món marcada pel desencís i l'angoixa hi ha la metafísica de la plenitud de l'ésser (sant Tomàs d'Aquino), que descriu l'univers com un dinamisme perfectiu que té una direccionalitat pròpia, una causa primera i un fi darrer. La lògica del sentit versus la lògica de la buidor.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Viure és una aventura fascinant que planteja nous reptes cada dia. Aquest quadern d'exerciciss'adreça a totes aquelles persones que vulguin repensar els valors que inspiren la seva vida i a modelarla seva existència com faria un escultor.El llibre es basa en la col·lecció Biblioteca Francesc Torralba on l'autor exposa 22 valors en 22 llibrets:La tendressa, L'esforç, La paciència, L'amistat, La sobrietat, El perdó, L'alegria, La serenitat,La compassió, La seducció,La saviesa, La intimitat, La confiança, La sinceritat, El seny, La solidaritat,L'entusiasme, La pau, La bellesa, La gratuïtat,El compromís, L'espiritualitat.

La maduresa com a punt àlgid de la vida, com el moment d’entregar-se generosament. «L’home madur és la resultant d’un llarg procés. Ha après bé el seu ofici, ha convertit en reals un conjunt de poss

Teniu entre mans el primer llibre de narrativa de Francesc Torralba. En aquesta ocasió, el filòsof canvia deregistre i ens ofereix una composició de tres narracions amb base filosòfica sobre l’essènc

La tendresa no és una cosa ni un objecte. Evoca un tipus de vincle. Entre el pare i el fill, entre dos vellets asseguts en un parc, qui sap si també un monitor i un intern a l'interior d'un hospital psiquiàtric. Molt ben representada en les escenes de la pintura i l'escultura, la tendresa constitueix un vincle molt fràgil, però també es converteix en un pessic al cor. És fonamental en les relacions humanes, encara que només ens n'adonem quan falta.