Francesc Vilanova

En 1939 el Estado franquista se desplegaba en medio de una ciudadanía exhausta por los tres años de guerra y violencia. Mientras tanto, los responsables del nuevo poder y sus portavoces autorizados impartian un nueva doctrina acerca del poderio español, la dignidad nacional y el papel con vocacion de Imperio que desempeñaria, de forma destacada, la nueva España en el marco internacional, al lado de sus amigos alemanes e italianos y desafiando las decadentes democracias como Francia y, en menor medida, la Gran Bretaña. Esta es la cronica de como el poder franquista se revistio de una nueva liturgia de representacion y salio a la calle para reivindicar, sin ningun tipo de mesura ni de verguenza, el papel trascendental que se suponia podria desempeñar, con un millon de soldados en sus puestos, en la Europa fascista que se avecinaba.

A pesar de la neutralidad oficial del gobierno franquista, la Segunda Guerra Mundial tuvo un impacto directo y visible sobre el país. Durante cerca de cinco años, Cataluña recibió numerosas delegacio

Botiflers, tradors, col·laboracionistes, venuts, franquistes... Aquests són alguns dels càrrecs que es van presentar, en la clandestinitat i l exili, contra els homes de la revista Destino, a la sego

Pere Bosch Gimpera i Lluís Pericot es van conèixer la tardor de 1916, i van iniciar una relació epistolar, com a mestre i alumne primer, i com a col.legues científics desprès, ambdós prehistoriadors

Una part de la lluita contra la dictadura franquista es va descabdellar, en paral·lel, als dos costats de la frontera. Estudi dels esforços de la Generalitat republicana per aconseguir una mínima capacitat economica per organitzar l exili, considerat, l any 1939, com una situacio irreversible i permanent. Analisi, tambe, dels intents per trobar una sortida al col·lapse politic i institucional provocat per la derrota bel·lica i l exode.

Entre el 1939 i el 1942, republicans i no republicans van passar pels Tribunals Regionals de Responsabilitats Polítiques organitzats arreu d'Espanya. A Catalunya, el Tribunal de Barcelona va concentrar els expedients dels dirigents republicans, pero tambe en van patir politics i professionals de tendencies obertament conservadores i manifestament antirepublicans Un llibre sorprenent com a testimoniatge irrefutables d'anticatalanisme i d'odi a la democracia.

Ramon Abadal i de Vinyals (1888-1970), historiador, polític, periodista i pagès (o, millor dit, propietari), és un dels millors exemples de la trajectòria del conservadorisme català del Nou-cents. A

Aquest llibre resegueix les lectures fetes a Barcelona dels primers mesos de la segona guerra mundial a Europa: des de la guerra de Finlàndia a la caiguda de París. Com ho van entendre els catalanist

Francesc Vilanova i Vila-Abadal (Barcelona, 1962) és professor titular d’Història Contemporània a la UAB i Director de l’Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer. Ha publicat els llibres Raim

Entre 1939 y 1943, la España del Caudillo Franco soñó un futuro esplendoroso, en el que sólo tres grandes imperios dominarían el espacio europeo: Alemania, Italia y España. Fueron unos años intensos, en los que la España franquista asistio atonita y maravillada, complacida y feliz, a la destruccion del Estado masonico checoslovaco, al derrumbe patetico y sin gloria de la III Republica francesa, al ataque sin cuartel a la guarida de la bestia bolchevique. Para poner un pie en la Nueva Europa nazi, el nucleo de poder franquista necesitaba, entre otros elementos, la complicidad amplia y extendida de todos aquellos que pudiesen emitir unos discursos adecuados a la voluntad y las necesidades de la dictadura. Nombres como Manuel Aznar, Ignacio Agusti, Antonio Tovar o Dionisio Ridruejo. Medios como ABC, La Vanguardia Española, Arriba, Solidaridad Nacional, y revistas como Destino y Mundo, pusieron en evidencia que la España franquista jamas fue aliadofila, ni creyo en la victoria de los aliados, ni siquiera de los occidentales. Aposto por la Nueva Europa que proponia, a sangre y fuego, Adolf Hitler, porque tambien era la Nueva Europa de Franco.El desenlace de la guerra mundial, con la victoria de los aliados y el derrumbe del nazismo, y el obligado viraje de la dictadura española, no debe tapar la realidad pura y dura: la España del primer franquismo aposto por la Europa nazi y por ninguna otra.

España fue, oficialmente, un país neutral durante la Segunda Guerra Mundial. Pero la prensa española siguió con todo pormenor el conflicto. Desde la invasión de Polonia por las tropas alemanas hasta la caida de Berlin o la rendicion de Japon tras las bombas de Hiroshima y Nagasaki, los principales cronistas españoles se hicieron eco del desarrollo del proceso. En esta amplia seleccion de textos aparecen, vistos desde la optica del regimen franquista, acontecimientos tan importantes como la caida de Paris, la Operacion Barbarroja, Pearl Harbor, la batalla de Stalingrado o los juicios de Nuremberg.

.La caiguda de la Segona República espanyola va provocar un dels èxodes més impressionants del segle XX. Entre el 26 de gener i el 10 de febrer de 1939, gairebé mig milió de persones, entre civils i

Quan es van feixistitzar les dretes catalanes com en altres llocs d'Europa? L'any 1939 la societat catalana va quedar dividida profundament: els que van haver de marxar, els derrotats que es van quedar i els que van guanyar. L'experiencia de la guerra i de l'explosio revolucionaria pot explicar la motivacio dels catalans franquistes per saltar al bandol del feixisme catolic espanyol, pero es queda curta a l'hora de retratar alguns dels catalans del 1939. Per tenir el quadre complet, cal buscar factors com la fascinacio pel feixisme italia, el sentiment antidemocratic i antiliberal, el reconeixement de la renaixença alemanya de la ma del nazisme o la por a la revolta social, que des de molt abans de l'estiu del 1936 van seduir les dretes classiques i les van empenyer cap als feixismes europeus. Quan es van feixistitzar les dretes catalanes com en altres llocs d'Europa? Perque de feixistes catalans n'hi va haver. Aquest llibre en recull uns quants exemples, amb noms i cognoms, carrecs i vileses diverses. Uns volien el retorn a un passat d'ordre i seguretat; altres aspiraven a una carrera publica; altres creien en els nous temps feixistes i en les seves dimensions nacionalistes i imperialistes. Tots compartien elements del programa, pero a la vegada tenien visions de futur diferents. A cavall entre la historia i la memoria, amb una important recerca documental que permet constatar que el pas del temps no esborra el que s'ha dit, fet i escrit, aquest llibre ofereix un retrat politic, cultural i intel·lectual demolidor dels primers anys quaranta a Catalunya i mostra amb rigor com els feixismes europeus van impregnar -aqui tambe- persones i institucions.