FRANCESCA ALIERN

Filla de Xerta (Baix Ebre), és una novel·lista compromesa amb la societat que l’envolta i amb el seu entorn. Guardonada amb el Mÿrit de les Lletres Ebrenques (2011), la seua prolífica obra compta amb un gran nombre de lectors i lectores fidels: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La Menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005), Sabó moll (2006), Camins (2007), Cor de llop (2008), Aigÿes fondes (2009), Mans de fang (2010), L’espiera (2011), La senyora Avinyó (2012), La segona innocÿncia (2013) i Les passions de la Menestrala (2014).