FRANÇOIS GARDE

nascut el 1959 a Lo Canet, Provença, és fill d'un professor de rus de la Universitat d'Ais de Provença i d'una mestressa de casa. Va estudiar a l'Institut d'Estudis Polítics i a l'Escola Nacional d'Administració, a París. Després seguí una llarga carrera al si de l'administració francesa que el va portar a viatjar, i això el va empènyer a escriure. El 2012, rebé el Premi Goncourt a la primera novel·la per _Ce qu'il advint du sauvage blanc_. Ha prosseguit la seva producció literària amb _Traces écrites, chroniques alpines_ (2011), _Pour trois couronnes_ (2013), _La baleine dans tous ses états_ (2015), _L'effroi_ (2016), _Marcher à Kerguelen_ (2018), _La position des pôles_ (2019), _Roi par effraction_ (2019), _Lénine à Chamonix et autres nouvelles de montagne_ (2020), _À perte de vue la mer gelée_ (Paulsen Guérin 2021) i _L'empire du froid_ (2023).