George Orwell, página 9 de 35

Los animales de la granja de los Jones se sublevan contra sus dueños humanos y les vencen. Pero la rebelión fracasará al surgir entre ellos rivalidades y envidias, y al aliarse algunos con los amos que derrocaron, traicionando su propia identidad y los intereses de su clase. Aunque Rebelión en la granja fue concebida como una despiadada sátira del estalinismo, el carácter universal de su mensaje hace de este libro un extraordinario análisis de la corrupción que engendra el poder, una furibunda diatriba contra el totalitarismo de cualquier especie y un lúcido examen de las manipulaciones que sufre la verdad histórica en los momentos de transformación política.

Una descripción aterradora de la vida bajo vigilancia constante Gran HermanoEsta novela es, entre otras cosas, una reflexión repetida y más elaborada de temas omnipresentes en la producción orwelliana durante los diez años que transcurren entre la publicacion de Homenaje a Cataluña y la composicion de esta ultima obra.

George Orwell wrote regularly for the Observer between 1942 and 1948. During the Second World War he filed superbly incisive stories from the Home Front and vivid reportage from north Africa. In its aftermath, he wrote brilliantly on the problems facing newly liberated France and devastated, occupied Germany, as well as the challenges facing the Labour government elected by landslide in 1945. He also casts a clear eye over unraveiling French and British empires and the state of the Soviet Union. Combining reporting of the very highest order with profiles, analysis and book reviews, this complete collection is an indispensable addition to the library of any admirer of Orwell.

Since its publication in 1946, George Orwell's fable of a workers' revolution gone wrong has rivaled Hemingway's The Old Man and the Sea as the Shortest Serious Novel It's OK to Write a Book Report About. (The latter is three pages longer and less fun to read.) Fueled by Orwell's intense disillusionment with Soviet Communism, Animal Farm is a nearly perfect piece of writing, both an engaging story and an allegory that actually works. When the downtrodden beasts of Manor Farm oust their drunken human master and take over management of the land, all are awash in collectivist zeal. Everyone willingly works overtime, productivity soars, and for one brief, glorious season, every belly is full. The animals' Seven Commandment credo is painted in big white letters on the barn. All animals are equal. No animal shall drink alcohol, wear clothes, sleep in a bed, or kill a fellow four-footed creature. Those that go upon four legs or wings are friends and the two-legged are, by definition, the enemy. Too soon, however, the pigs, who have styled themselves leaders by virtue of their intelligence, succumb to the temptations of privilege and power. "We pigs are brainworkers. The whole management and organisation of the farm depend on us. Day and night, we are watching over your welfare. It is for your sake that we drink that milk and eat those apples." While this swinish brotherhood sells out the revolution, cynically editing the Seven Commandments to excuse their violence and greed, the common animals are once again left hungry and exhausted, no better off than in the days when humans ran the farm. Satire Animal Farm may be, but it's a stony reader who remains unmoved when the stalwart workhorse, Boxer, having given his all to his comrades, is sold to the glue factory to buy booze for the pigs. Orwell's view of Communism is bleak indeed, but given the history of the Russian people since 1917, his pessimism has an air of prophecy.

Dies a Birmàniaés una novel·la d’una gran força narrativa que descriu a estones una compenetració harmònica entre el protagonista i la natura que va prenent una posició central. Així es descabdella una narració sobre la relació de dos mons paral·lels, el dels colonitzadors i els colonitzats, dos mons de corrupció i de corromputs on tothom està atrapat en el sistema de l’Imperialisme.La novel·la va trobar ben aviat un editor americà i va aparèixer l’octubre de 1934 Nova York; l’any següent es va publicar al Regne Unit, un cop l’editor d’Orwell va poder veure que no havia provocat reaccions jurídiques.

És un llibre molt modest: sembla que digui el mínim que es pot dir d’un tema de gran magnitud. I, en dir-ne el mínim, en diu el màxim. El tema principal és un període de la Guerra Civil espanyola en el qual, durant uns mesos, fins que fou molt greument ferit, l’autor lluità com a soldat en les trinxeres.Tothom sap que la Guerra Civil fou un dels esdeveniments decisius de la nostra època. Però ha passat ja massa temps des d’aleshores, i actualment el nostre sentit de la història va essent destruït: la nostra memòria és curta i la rapidesa amb què ens assalten els esdeveniments encara l’escura més.El llibre de George Orwell mereixeria la nostra atenció de manera només limitada si no fos altra cosa que el relat de les seves experiències en la Guerra Civil. Però és molt més que això. És un testimoni de la naturalesa de la vida política moderna. I és també una demostració per part de l’autor d’una de les maneres idònies d’enfrontar-se amb aquesta vida.Per primer cop apareix publicada una versió íntegra i sense censura d’aquest relat d’Orwell que ha esdevingut un clàssic del segle XX.

Descripción aterradora de la vida bajo la vigilancia constante del Gran Hermano

La feina de Winston Smith, funcionari del Ministeri de la Veritat, consisteix a «corregir» dades històriques segons els cànons establerts per la doctrina del Partit. Però Winston ja no aguanta més i

Una condena de la sociedad totalitaria, brillantemente pasmada en una ingeniosa fábula de carácter alegórico.

Aquesta és la història duna revolució que va acabar .malament i de les excel·lents excuses que es van anar inventant pas a pas per justificar la perversió de la doctrina original», va escriure O

Sense ni cinc a París i Londres (1933) és el primer llibre que Eric Blair aconsegueix publicar, i ho fa adoptant el pseudònim de George Orwell. En un intent de fugida de limperialisme dominant a principis del segle XX i de qualsevol forma de dominació de lhome sobre lhome, Orwell se situa al costat dels sotmesos i se submergeix en una aventura intel·lectual que el porta a conviure amb els rodamóns i els jornalers dels barris més pintorescos de París i Londres. Amb una força narrativa extraordinària que explora els límits de lescriptura testimonial, Sense ni cinc a París i Londres presenta la reacció dun esperit sensible i compassiu davant la pobresa i la injustícia i anticipa la brillant trajectòria literària de George Orwell, un clàssic de la tradició occidental del segle XX.

1984sitúa su acción en un Estado totalitario. Como explica O’Brien, el astuto y misterioso miembro de la dirección del partido dominante, el poder es el valor absoluto y único: para conquistarlo no hay nada en el mundo que no deba ser sacrificado y, una vez alcanzado, nada queda de importante en la vida a no ser la voluntad de conservarlo a cualquier precio. La vigilancia despiadada de este Superestado ha llegado a apoderarse de la vida y la conciencia de sus súbditos, interviniendo incluso y sobre todo en las esferas más íntimas de los sentimientos humanos. Todo está controlado por la sombría y omnipresente figura del Gran Hermano, el jefe que todo lo ve, todo lo escucha y todo lo dispone. Winston Smith, el protagonista, aparece inicialmente como símbolo de la rebelión contra este poder monstruoso, pero conforme el relato avanza está cada vez más cazado por este engranaje, omnipotente y cruel. Por su magnífico análisis del poder y de las relaciones y dependencias que crea en los individuos, 1984 es una de las novelas más inquietantes y atractivas de este siglo.