UNIVERSIDAD NACIONAL AUTONOMA DE MEXICO (UNAM) 9789683691149
La obra maestra de Giovanni Boccaccio (1313-1375) es una obra clásica de la literatura universal. Como narrador, Boccaccio siempre tuco la inquietud de escribir historias novelescas y dramáticas, heroicas y cotidianas, asi como hicmes pucantes y maliciosos. El variado y complejo material que constituye El Decameron proviene en buena parte de la literatura medieval, pero el genio del autor introduce variados registros que dan fe de su enorme capacidad expresiva: la jocosidad de los fabliaux, las tristeza de los lamentos, las tragedias del amor de las novelas francesas, las aventuras del Mediterraneo contadas por los mercaderes florentinos y los episodios maravillosos que transmitieron los cantares europeos.Prologado por Vittore Branca.
El Decameró, recull de cent històries explicades per deu amics i amigues, refugiats durant deu dies en un casal als afores de Florència, és una de les obres cabdals de la literatura medieval i constitueix el gran repertori tematic i estilístic de la narrativa europea del Renaixement i del Barroc. Considerada una obra llicenciosa o netament immoral per la crítica tradicional, avui El Decameró és reconegut com una autèntica troballa artística. És, sens dubte, una obra mestra de la literatura universal.
This is the central distinction between a writer of novelle and a novelist. Dickens and George Eliot didn't produce plots that invite elaboration or which could be sweated down to the skeletal form required for oral delivery. The effect of a 19th-century realist novel is to make a reader feel that all the spaces have been filled, all options already imagined within it. The novella in its early form is paradoxically much more spacious: it is underelaborated, allowing its readers to fill in its gaps of motivation and description. As a result, Boccaccio's tales often offend the central post-Romantic, post-novelistic convictions that narratives explain what it feels like to be another person, or that they widen human sympathies. Repeatedly, he puts people in situations that must give rise to complex feelings, but at best he ascribes to his characters one, or sometimes two, of a small palette of primary emotions (lust, pity, rage, wonder). More usually he just lets action speak.
Edición de Pilar Gómez Bedate que reproduce muy fielmente la prosa bocaciana, con sus artificios rítmicos paralelísticos, los efectos rimados, las aliteraciones, los juegos de conceptos entre palabras de forma semejante y los equóvocos que desempeñan un papel tan importante en los chistes eróticos. La traducción sigue el texto original íntegramente, fijado según la edición que hoy se considera más autorizada y completa: la realizada por Vittore Branca en 1980.
Recull de cent històries explciades per deu amics i amigues, refugiats durant deu dies en un casal als afores de Florència, és una de les obres cabdals de la literatura medieval i constitueix el gran repertori tematic i estilístic de la narrativa europea del Renaixement i del Barroc. Considerada com una obra llicenciosa o netament immoral per la crítica tradicional, avui el Decameró és reconegut com una autènctica troballa artística, que sobreviu amb tota la seva frescor, per haver sabut reflectir amb lucidesa i eficacia la condició humana en els seus trets més perdurables.
