Dins del nou marc conceptual determinat pels diferents escenaris de la globalització, per l'erosió creixent de l'Estat nació tal com l'havíem conegut fins ara i pels canvis en el concepte de sobirania, l'autor proposa aplicar la flexibilitat i la mobilitat que resulten del liberalisme, de la democràcia i de la modernitat també a l'àmbit de la construccií de les realitat estatals. I això per tal no només d'harmonitzar el marc polític (sovint massa rígid i inert) i la realitat social (en mutació constant), sinó també de defensar la pau dels embats dels defensors de l'estatu quo actual com un dels elements constitutius de l'organització política. Aquesta obra, mereixedora del V Premi IDEES d'Assaig Breu, destaca per la seva aguda revisió de la teoria clàssica de l'Estat, la seva anàlisi alternativa amb vistes a un nou relat de les construccions estatals al segle XXI i les seves propostes per a unes noves variables procedimentals dels processos de sobirania.
A pesar de no esperar demasiado de la filosofía, Lacan descubrió en Heidegger una resonancia muy potente para orientar su propio pensamiento. La renovación de la ontología que significa la analítica del Dasein en El ser y el tiempo, la formulacion de la pregunta por la palabra del ser a partir de Aportes a la Filosofia (Acerca del evento) y el cuestionamiento a la postura humanista del existencialismo, trazaron un camino muy seguro hacia ese vacio central del sujeto llamado por Freud: Kern unseres Wesens, nucleo de nuestro ser. ¿Seria muy osado decir que a la pregunta de Heidegger por la verdad del ser Lacan responde con el recorrido que va del Otro del lenguaje y de la ley a la escision del sujeto? [...] Lacan descubrio tempranamente a Heidegger como herramienta de su retorno a Freud, pero la amoldo a las necesidades del trabajo sobre su objeto, que no era el "ser-ahi" heideggeriano sino el inconsciente en su estructura y en su practica. No tantas veces Lacan habla de Heidegger, pero es suficiente una minima agudeza para percibir hasta que punto las ideas fundamentales del filosofo, "de los unicos hombres de la verdad que nos quedan", operan intimamente amalgamadas en el trasfondo de su pensamiento.