Helena Tornero

Figueres, 1973. Diplomada en turisme per la UdG i llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l Institut del Teatre de Barcelona. En teatre ha escrit El Vals de la Garrafa (Premi Joan Santamaria 2002), Les Madames (2003), Babybird (Finalista Premis Romea 2006), Submergir-se en l aigua (Premi SGAE de Teatre Juvenil 2007), Suplicants (Festival Temporada Alta 2008), De música i d homes (Teatre Tantarantana 2009), Apatxes (Premi de Teatre 14 d Abril 2009), De-sideris (looking for happiness) (Teatre de Ponent 2010), Your e pretty and I m drunk (Teatre Lliure 2011), Sots l ombra d un bell arbre (the future is unwritten) (Festival ACERT, Portugal 2012), Ahir (Theatre Uncut, Young Vic Theatre, Londres 2012), No parlis amb estranys (fragments de memoria) (Teatre Nacional de Catalunya 2013), Búnquer (com la grisa majoria dels mortals) (Festival Grec de Barcelona 2013), Love & fascism (Festival Internacional de Teatre d Istanbul, 2014), Carmen aux enfers, dins la producció d Opera de Butxaca i Nova Creació Barcelona, 4Carmen (Festival Internacional de Peralada, Agost 2015) i l opera disPLACE (Musiktheatertage de Viena, setembre 2015). Els seus darrers treballs en teatre són la dramatúrgia de Vingt-trois avril mille-six-cent-seize a partir de les obres de William Shakespeare (Théâtre Pitoëff, Ginebra, Abril 2016), Run like a girl (Varietats Pop) (Teatre Eolia, Maig 2016) i Una conferencia ballada (Mercat de les Flors, Maig 2016). El seu darrer text teatral, Fascinación, ha guanyat el Premio de Teatro Lope de Vega 2015. Els seus textos s han estrenat a França, Anglaterra, Grecia, Mexic, Portugal i Turquia.

Demà és la reconstrucció inversa d?una història d?amor aparentment convencional, que s?inicia amb l?enigmàtica ruptura entre la Cassandra i en Saül. De seguida ens adonem que alguna cosa no acaba d?e

Apatxes parla de la lluita de les persones amb les seves emocions en un entorn -la guerra- que per definició nega la seva existència i del preu, no sempre clar, dels ideals. Però sobretot és una crid

En Pep, el gos malabarista, s''ha quedat sense feina en tancar el circ on realitzava les seves alegres actuacions. Les peripecies del gos per sortir endavant, els nous amics i els amics perduts que va recuperant en la seva travessia son les claus d''un relat en que hi destaquen l''esforç, l''amistat, la tolerancia i la generositat com a formes de vida.

Dona i aspirador(a) és la història d’unadona de cabells vermells que es presentadavant del públic en una mena deconferència performativa per—sembla— vendre una aspiradora.

Premio SGAE de Teatro Infantil y Juvenil, 2007Premio SGAE de Teatro Infantil y Juvenil, 2007Thomas, un joven manipulador, y Stefan, un joven acomplejado y vulnerable. Ambos deciden buscar una víctima con quien saciar sus frustraciones: Josue, protagonista de esta obra que pone sobre la mesa uno de los mas graves problemas que tiene nuestra sociedad.Sumergirse en el agua es una historia de ficcion, basada en un hecho real, que habla de mundos paralelos y aparentemente destinados a no entenderse.Premio SGAE de Teatro Infantil y Juvenil, 2007Thomas, un joven manipulador, y Stefan, un joven acomplejado y vulnerable. Ambos deciden buscar una victima con quien saciar sus frustraciones: Josue, protagonista de esta obra que pone sobre la mesa uno de los mas graves problemas que tiene nuestra sociedad.Sumergirse en el agua es una historia de ficcion, basada en un hecho real, que habla de mundos paralelos y aparentemente destinados a no entenderse.

Un batir de alas, un relámpago, un golpe contra el suelo. Satán se retuerce de dolor. Nace el dolor. Satán se levanta. Nace la rebelión. Dios y Satanás, obediencia o rebeldía. Adán y Eva. Estos cuatro personajes protagonizan este cuento lleno de rabia y furia, contado por un ciego, Milton, que significa una cantidad considerable de nuestra cultura occidental. Pero este Paraiso perdido es de Helena Tornero, una escritora extraordinaria para un cuento extraordinario. A la manera de los griegos Helena hace suyo el relato y el valor de los personajes cambia desde su mirada. Al texto de Tornero, autora, directora y traductora teatral, se le suman las magnificas ilustraciones de Paula Bonet. Este Paraiso perdido es una delicia para hacer teatro. Todo es sugerencia, simbolo, y la palabra es musica.

De vagades resulta que quan parlem del nostre pasat més recent ens adonem que en realitat, estem parlant del nostre present. De coses que ens estan passant ara mateix.De ferides que encare estan ober