IGNASI ARAGAY

Salvador Cardús ha esdevingut la veu més rigorosa i lliure a l''hora de parlar d''una Catalunya independent, que veu cada cop més propera. El seu pensament, doncs, és d''una actualitat indubtable. Aquest llibre a mes de recollir els grans temes que li son propis com a socioleg i com analista del present i el futur nacional, ens permet descobrir tambe el seu vessant menys conegut i mes intim: el seu testimoni personal i biografic. "Cardus supera el pudor i la timidesa que el caracteritzen per parlar per primer cop d''ell mateix. Us convido a descobrir un Cardus desinhibit, critic i autocritic, al·lergic a qualsevol mena d''adoctrinament i clar en els seus po-sicionaments." (Del proleg d''Ignasi Aragay)

El lector obsedit. Aquest llibre, fet de moltes lectures, està escrit seguint el pols de l' actualitat i es fruit d'una adhesió sentimental a la cultura catalana, que és una plataforma com qualsevol altra des de la qual provar d'entendre la vida i el món. És un texct bastit de molts retalls que prodigiosament van enllaçat-se els uns amb els altres, amb el resultat d'un assaig fet pedaços , un patch-work literariopolític.

En consonancia amb el temps que corren, aquest Diccionari Montaigne us donara un plaer ultrarapid i sincopat. Podeu cometre l'error de llegir-lo com un manual d'autoajuda. O podeu, altrament, agafar-lo com un exercici d'escalfament, com una incitacio i un

Una llarga carta als fillsEl periodista Ignasi Aragay ha escrit una llarga carta als fills que planteja amb una senzillesa admirable el que cada un de nosaltres voldria expressar a les persones que estima o amb qui conviu. Sovint no trobem les paraules, el temps o la situacio per expressar-los les nostres inquietuds, els nostres punts de vista, els nostres problemes i el nostre amor, el que ens agradai el que ens fa por. Ignasi Aragay hi aborda temes universals i actituds quotidianes amb la saviesa tendra dun pare de cinquanta anys. Hi parla de leducacio, de lestil de vida, de la felicitat de les petites coses, de lactitud davant dels altres, del compromis amb nosaltres mateixos, de la paternitat, dels avis, de la necessitat de rectificar i de demanar perdo, dels perills de viure sense aturar-nos un moment a pensar.Amb la col·laboracio de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.