IGNASI LLORENTE

INDEPENDENTISME RACIONAL VERSUS NACIONALISME EMOCIONAL Com seran els estats al segle XXI? Aquesta és la pregunta que intenta respondre Ignasi Llorente, portaveu d'ERC entre els anys 2008 i 2011, a partir de la premissa de considerar tant els estats com les seves administracions eines al servei de l'especie humana per garantir el seu benestar. A Catalunya, l'autor proposa abandonar definitivament el nacionalisme emocional, i el contraposa a un independentisme racional. Els estats, argumenta, han de ser reformats sota criteris d'eficacia i d'utilitat i no ser considerats una finalitat en si mateixos. En sintesi: cal mes Estat i menys nacio. Ens hem passat massa anys preguntant-nos qui som com a pas previ per decidir que volem ser. Mentre ens diuen que la construccio de la nacio es la prioritat, ens oblidem de l'Estat. Potser es una estrategia que garanteix determinades hegemonies politiques i la pervivencia d'un statu quo, pero doneu-me un Estat i no us preocupeu, la resta --incloent-hi la nacio-- es donara per escreix. Del proleg de Josep Ramoneda. Una proposta valenta i desacomplexada d'encarar la independencia des d'un punt de vista racional i progressista i contraria als topics nacionalistes.

IL·LUSTRACIONS DE MARIA PALET La Fu-Hao i el seu avi tenen una relació molt especial. Viuen a prop del riu Yang-Tsé, a la Xina, en plena revolució neolítica. Es passen el dia pescant, recollint fruits, emmagatzemant arros, molent el gra i fent farina. A les nits, al voltant del foc, l'avi de la Fu-Hao treu la seva flauta i toca unes boniques melodies mentre explica unes histories que agraden molt a petits i grans. Un dia, pero, començara a perdre la memoria. La Fu-Hao mirara de posar-hi remei amb una idea molt original i revolucionaria que canviara la historia per sempre mes. "EDITAT AMB EL SUPORT DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT"

Com eren i com van viure els grans científics de la història? Com van fer avançar la humanitat amb les seves idees i teories? Com encaixava la seva genialitat amb una societat que sovint els prenia p