Isabel-Clara Simó

Albert Boadella, un dels ídols del teatre català, ens diku adéu en un llibre titulat "Adiós Cataluña". Diu que se'n va perquè detesta el nacionalisme català, i aquest, com un vi

Raquel es una chica que estudia COU, y ha decidido, que este año escribirá un diario. En cuanto empiezan el curso, le detectan un cáncer a su mejor amiga, Pero Montse parece que tiene muchos ánimos de vivir. Su amigo Oriol, se interesa por Montse, hablando, con Raquel, y resulta que deciden salir juntos. Pero un día Montse mure, Raquel lo pasa muy mal. El hermano pequeño de Raquel, que le van muy mal los estudios, Pero le gusta mucho la música clásica, se presenta a un concurso. Al final resulto, que hacia trampas en el concurso, y por supuesto, no cobraron el dinero. Un día Raquel ve a su padre con otra mujer en la calle, i pasados unos días, en casa hay muchas discusiones, y sus padres deciden separar-se. Raquel y José Luis, deben decidir con quien vivir, ella se va con su madre, i el con su padre.

A El conjur, Isabel-Clara Simó revela una faceta nova del seu domini dels registres literaris: la capacitat de donar el millor de si mateixa escrivint uns poemes rotunds i convincents.D'ençà que va guanyar el Premi Víctor Català del 1979, Isabel-Clara Simó ha publicat més de quaranta obres de narrativa, per les quals ha obtingut l'aval dels principals certàmens literaris catalans, el favor d'un gran nombre de lectors i el passaport de la traducció a diverses llengües. És, doncs, una narradora molt reconeguda, amb quaranta anys de trajectòria. És igualment notòria la seva tasca en l'àmbit del periodisme, que va iniciar com a directora del setmanari Canigó (1971-1983) i que exerceix assíduament com a col·laboradora del diari Avui des del 1999. El que no sabíem és que, a més, té també el do de l'expressió poètica. El conjur —el seu primer llibre de versos— constitueix, així, una autèntica sorpresa. Isabel-Clara Simó hi revela una faceta nova del seu domini dels registres literaris: la capacitat de donar el millor de si mateixa escrivint uns poemes rotunds i convincents.

«T'imagines la vida sense ell? S'ha acabat la por, s'ha acabat patir, s'ha acabat suportar la vida», escriu la Mercè al seu diari mentre pateix la submissió i la humiliació constants a què la sotmet el seu marit, un home que sense transgredir la llei converteix el dia a dia de la seva dona en un autèntic infern. Trenta anys més tard, en Mateu, el fill del matrimoni, trobara el diari de la seva mare i descobrira horroritzat la veritat sobre aquells que li van donar la vida.

Quan un escriptor de debò es lliga a la paraula, ho és per sempre. Es això el que ha fet Isabel-Clara Simó al llarg dels anys: tota una vida escrivint, deixant-s'hi la pell. A Alcoi, quan era una nena d'una timidesa malaltissa i una adolescent estranya, escrivia; a València, que li descobria el món i li ensenyava la llengua, escrivia; a Figueres, entre ratxes de tramuntana i juraments d'amor, escrivia; a Barcelona... i a tot arreu on ha anat, ha escrit; fins i tot quan s'ha trobat en mig del pitjor malson. Perquè escriure i viure són una mateixa cosa. A Els racons de la memòria, Isabel-Clara Simó fa un repàs de la seva trajectòria vital i ens ofereix retalls del pas del temps, del pas dels llocs, del pas de les persones que ha conegut i que més petjada li han deixat al llarg

A través de quatre generacions de mares i filles d’una mateixa família, Isabel-Clara Simó narra la història d’una nissaga de dones liberals i coratjoses amb arrels jueves. Des de la besàvia Rut fins

És quan miro que hi veig clar, un títol que ja és tota una declaració de principis, és l?obra amb què Isabel-Clara Simó va irrompre en el panorama de la literatura de creació. Guardonats amb el Premi Víctor Catal, els sis contes que integren aquest volum ja prefiguren l?estil i els temes que l?escriptora d?Alcoi abordar al llarg de la seva carrera literria. Una paròdia molt reveladora de la conversa que tenen uns joves autoanomenats "intel•lectuals", els treballs d?un nen per entendre els canvis que hi ha a la seva família, la història de l?ascensió social d?una noia de poble que arriba a muller de ministre, o la nova vida d?una dona acabada d?enviudar, són alguns dels relats amb què l?autora mostra una gamma de personatges i un seguit de comportaments que posen de manifest la inacabable lluita entre el desig de llibertat dels individus i la pressió de les convencions socials per dominar-los

En plena revolució del petroli, Júlia es deixa la pell als telers alcoians. Lluny de conformar-se amb la vida d'obrera que li ha tocat en sort, aprofita la primera ocasió que se li presenta per canviar d'esta-tus i esdevenir una senyora. No obstant aixo, el seu passat la persegueix: un pare a qui adorava, mort a la preso d'Alacant, i una mare a qui titllen de bruixa no son les millors cartes de presentacio per acarar la nova vida. Julia, pero, es impertorbable i no deixara que res ni ningu acaben amb el seu somni.Quan Joan Fuster repta els escriptors alcoians a escriure una novel·la sobre la revolucio del petroli, Isabel-Clara Simo va recollir el guant. El resultat es Julia, que ha esdevingut un classic indiscutible de la literatura catalana contemporania. Ara, en l'avinentesa dels vint anys de la primera edicio, i havent estat llegida tot aquest temps, l'autora ha reescrit l'obra per superar les vacil·lacions linguistiques i d'estil de l'anterior versio. Una excel-lent ocasio per rellegir una novel·la imprescindible.

Xoel é a historia do doroso proceso de maduración dun adolescente. A nai e o can de Xoel morreron o mesmo día. A nai morreu do corazón. O can foi embestido por un camión, cando saía da casa desesperado, a ladrarlle a todo o mundo o infarto da nai de Xoel, que daquela tiña só doce anos. A partir daquel momento na vida de Xoel todo vai ser diferente: estará a piques de morrer por mor dunha afección cardíaca que o obrigará a pasar tres anos na cama; redescubrirá ó seu pai que permanecerá abnegadamente ó seu lado; coñecerá a Lourdes, unha persoa que o fará estimar o debuxo e os libros; e, sobre todo, coñecerá a Marta, o seu amor

Narrativa juvenil

XLIII Premi València de Literatura.A en Miquel, un funcionari molt atípic de Benestar Social, li canvia la vida quan una de les seves "clientes", l'Elisa Solbes, li demana ajuda per aclarir l'acusació d'assassinat que recau sobre Vicent, veí i protect ...

Alcoi-Nova York, plena de tensió narrativa en el seu conjunt, està formada per sis històries totalment diferents entre elles que tenen en comú, però, el punt d´ironia i de genialitat present sempre e

T'e imagines la vida sense ell? S'ha acabat la por, s'ha acabat patir, s'ha acabat suportar la vida. La viura, la vida, com fa tothom', escriu la Merce al seu diari mentre pateix la submissio i la humiliacio constants a que sotmet el seu marit, un home que sense transgredir la llei converteix el dia a dia de la seva dona en un autentic infern (...)'.La Merce plasma al seu diari la submissio i humiliacio que viu per culpa del seu marit, en Ricard, un home que sense transgredir la llei converteix el dia a dia de la seva dona en un autentic infern.Passats trenta anys, en Mateu, fill sorgit d'aquest matrimoni, llegeix el diari que va escriure la seva mare on aquesta explica pas a pas com es va deteriorant la relacio amb el seu marit fins a arribar a contemplar com a unica sortida la possibilitat d'assassinar-lo.

Nor torna a la llar despres d?una important operació quirúrgica. Ningú no ha estat amb ell a l?hospital i ningú tampoc no l?espera a casa. Les hores de convalescencia es van omplint de records. A poc a poc retorna el final de la seva relacio amb la Sol, les miseries dels amics i companys, la doble moral de la seva antiga familia... i tambe la reminiscencia d?altres temps, molt mes llunyans, pero que han marcat igualment el seu present i sospita que fins i tot els origens i el desti del seu pais. Aixi es va completant un teixit de personatges que, com en un joc de miralls, van definint un mosaic de culpes i penitencies, de somnis i esperances d?una nissaga catalana al llarg del segle XX.Mitjançant una estructura suggeridora i un amplissim registre linguistic, Adeu-suau construeix una narracio que endinsa el lector en l`univers de la memoria, la historia i la identitat, i no nomes la dels personatges sino la historia i la identitat del nostre pais. Un llibre fascinant que sap retratar un mon d`una actualitat absoluta, amb uns protagonistes mancats d?origens i de referents i sempre en conflicte entre l?horitzo d`expectatives i la realitat. ?...la majoria dels personatges i de les situacions, al començament de la ficcio, son absolutament normals: gent corrent, representativa d

A Bresca hi ha un tema que centra totes les histories: l'amor. Un sentiment que pot tenir moltes cares; pot ser possessiu, com a Melodrama alcoia; rutinari, com a I el llop s'enfarina la poteta; o be melangios, al bell mig de la miseria, com a Dema demanarem o a De tant que et vull et trec un ull. Amors ensopits, amors sublims: El naixement de la Gorgona, La torsimany, La felicitat d'Èdip... Amors creadors i amors destructors, en una varietat gairebe infinita, com gairebe infinits son els homes i les dones i les seves circumstancies.

Des de la finestra de casa seva, en Ramon -un jove paraplègic que viu sol- segueix dia a dia la vida dels veïns que viuen al bloc del davant: una estudiant de bon veure, una avia d'habits rutinaris, una parella amb un fill adolescent... El que en Ramon no sospita és que la seva observació aparentment objectiva i de facil interpretació és un autèntic engany , ja que ell només té una visió parcial i fragmentada de la realitat. Quan per un pretès atzar el contacte entre en Ramon i els seus veïns espiats deixa de ser visual, descobrim una història entre els personatges i darrera cada personatge absolutament sorprenent, i ens veiem abocats a unes confessions que donen, ara sí, la veritable dimensió de l'anima humana, sempre contradictòria i d'una gran complexitat. Amb El gust amarg de la cervesa, Isabel-Clara Simó ha construït una novel·la de múltiples punts de vista que posa de manifest la riquesa de vivències que s'amaguen dins de cada persona, i com la solitud inevitable que tots arrosseguem d'una manera més o menys explícita es pot transformar en una eina per descobrir el millor de nosaltres mateixos i, també, dels altres.

L´arribada de la joveníssima Dorothy -catorze anys, cabells vermells, cara pigada- és un glop d´aire fresc en la vida d´en Joaquim Simon -sexagenari, ric i divorciat. Disposat a convertir aquella "salvatge" en un model perfecte del qual enorgullir-se, en Joaquim l´afilla i inicia la seva obra de Pigmalió. Guanyadora del premi Sant Jordi 1993, és una duríssima reflexió sobre el desig de possessió i la seva capacitat de destrucció. Un exercici narratiu apassionant que allibera els monstres de la dominació i els miratges d´amor que provoca en les seves víctimes.

Obra formada por dos títulos:Joel: Mi madre y mi perro murieron el mismo día. Mamá murió del corazón. El perro fue embestido por un camión cuando salía de casa, desesperado, a ladrar a todos el infarto de mamá. Como si reclamara ayuda. Yo tenía doce años....La sonrisa de Piedra: En 1946, en los días de desintegración del colonialismo británico en la India, el joven Lionel Robinson vie una fabulosa odisea marcada por el signo de un extraño y ancestral rito capaz de resucitar a los muertos, y en el nombre de un desesperado amor fou, le enfrenta a los peligros de la selva.