Isidre Grau

A punt de fer 90 anys, la vida tranquil·la d’Andreu Novell a Sant Feliu de Guíxols es remou quan els mitjans parlen del centenari del naixement del pintor Eduard Vilamateu. L’Andreu havia treballat p

Marina Benavent és una dona equilibrada i sensible que ha mirat de viure amb independència. De jove va conèixer Guillem Lloberes, mestre i traductor ...

Àngel Benavent, fotoperiodista famós que acaba de ser guardonat pel seu reportatge sobre la deportació a Kosovo, cau greument ferit per una mina quan hi torna a la recerca de la seva companya desapar

L'executiu sènior, reciclat d'agressiu, se sent a punt de culminar el seu triomf professional, familiar, sentimental i personal. Ja viu el seu ingrés a les portes de la

Les morts per accident del germa i la cunyada, a lEmporda, motiven lescriptor Maurici Perera a repassar les complexes relacions fraternals, en un entorn marcat per una nissaga darquitectes i per les histories de joventut que lhan conduit fins a la soledat actual.Daltra banda, despres de superar un mes en coma, el nebot Pere sera enviat pels metges de Girona als apartaments familiars dHorta per recuperar la memoria. Alla disposara de testimonis i nous encontres per aclarir els enigmes dels seus origens i cobrir totes les llacunes. Tanmateix, despres dun any de fer-se carrec de lempresa immobiliaria heretada a la Costa Brava, una carta imprevista li questionara la fugida endavant sense afrontar la seva veritable identitat.Una novel·la que explora un grup familiar, teixit entre idealismes i oportunismes, des del 1930 fins a lactualitat, quan totes les herencies es demostren bastardes i les noves generacions en paguen un preu potser massa alt.

Una historia de passions extremes"¿Quantes vides haurem de viure per saber que no ens estem enganyant?". És la pregunta que es fa en Tomàs mentre repassa el darrer episodi viscut amb la Gloria, la do

Els colors de l'aigua reconstrueix literàriament el trànsit del món rural a l'industrial en la Catalunya de 1930 a 1985, amb el contrapunt de l'emigració d'Andalusia, i explora alguns dels grans mites del món contemporan ...

Maridol Benavent i Carles Ambròs van mantenir durant més de trenta anys una amistat gens convencional, fruit de la qual fou una obra de teatre basada en el mite de Medea, que en Carles va escriure perquè ella la interpretés. Una peça, però, que ....

Aunque la vida suele discurrir por caminos conocidos, siempre tenemos la oportunidad de redescubrirnos. Por lo menos es lo que ocurre con los protagonistas de las trece histórias que viven los mismos.

Instants de vida passats per la literatura: 85 biolits, contes breus que exploren móns diversos, sota mirades tan diferents que van de l'humor al drama. Aquests Pinyols madurs són el fruit d'extremar la brevetat a l'hora d'explicar històries. El repte va començar el març del 2013 amb la publicació a la revista digital Núvol d'una sèrie de contes que amb poc més d'una pagina exploraven móns diferents.

Abril 2010. El periodista Eloi Boada rep l'encarrer de fer la biofrafia del constructor Roma Canalda, un personatge clau en el creixement de la ciutat. Al llarg d'unes setmanes de conversa entren cada cop en una relacio mes personal, fins que esclata un e

Una vegada hi havia un recull de contes que no va arribar mai a impremta. Es titulava La pell dels anys i va quedar finalista al premi més emblemàtic de l'època, però… El però venia de la temerària combinació de les històries. L'autor s'havia proposat barrejar l'aigua amb l'oli, el sucre amb la sal, la mel amb el vinagre, etcètera, a més d'alternar els personatges més joves amb els més vells, passant pels de totes les edats. La seva motivació era prou legítima —allò de mostrar les moltes cares de la vida i els efectes del pas del temps—, però no se'n va sortir, de col·locar el llibre. Al final, va optar per la sensatesa que li recomanaven els editors i va redistribuir els contes en uns blocs més coherents i digeribles… Ara que Edicions del Salobre em proposa una recopilació de tots els meus contes, res millor que recuperar el títol primitiu. Perquè encara m'agrada —sento que encara expressa el que volia dir— i perquè dóna sentit a la varietat de textures i registres que el lector hi trobarà. Que ningú se'n sorprengui, doncs. La major part dels contes van ser escrits entre 1979 i 1985, en una seqüència que ara se'm faria difícil (no impossible) de reconstruir, però no crec que tingui gaire importància. Perquè em miro aquell període com una llarga etapa d'experimentació, amb el conte com a laboratori per destil·lar moltes lectures i per aproximar-me a les novel·les que escrivia en paral·lel. Per aquesta dificultat de recuperar l'ordre d'escriptura —i per la renúncia a fer-ne altres agrupacions, sempre artificioses—, m'ha semblat millor que el recull d'ara s'articuli segons l'ordre cronològic en què van aparèixer les publicacions. Així, per atzars editorials, el primer conte passat per impremta va ser una història tan

El protagonista, un noi molt jove, es veu obligat durant una etapa de la Guerra Civil, a fer d'aprenent de Robinson al costat del seu pare, tots dos sols i emboscats. Una novel·la intimista i inspirada en fets reals que ens endinsa en la relacio sovint di

“Al cap i a la fi, el conte literari és una ocasió per extremar la intel.ligència, un dels requisits comuns a totes les formes d’art enteses com a transmissió de contiguts. El contista és algú que té